Política

Irene Rigau i Joana Ortega ja han declarat com a imputades i a la seu del tribunal les hi han acompanyat el govern i moltíssimes persones que els han volgut fer costat, com passarà demà amb el president Mas. Així mateix, milers de persones van donar-los suport amb la seva presència davant dels ajuntaments del país. Les conselleres i el president han hagut d'anar a declarar per haver obeït un mandat del Parlament i per haver permès posar urnes perquè els ciutadans poguessin votar. Però no van desobeir res ni ningú o, en tot cas, no van cometre cap dels delictes dels quals se'ls acusa, com espero que ho dictamini el jutge que els ha pres declaració. Perquè és de sentit comú que sigui així. És clar que la cosa és a les mans dels jutges i ahir mateix la comissió permanent de la sala de govern del TSJC va trobar “inadmissibles” aquestes manifestacions amb gent del govern al capdavant. Diu el TSJC que el poder judicial és una institució essencial en qualsevol societat democràtica i que “requereix la confiança de la societat, d'on rau la seva legitimitat”. Això mateix. Però, escolti, que parlem d'Espanya, on el CGPJ i el Tribunal Suprem tenen el president que tenen, que sí que ha polititzat la justícia, com recorden els jutges progressistes. I on han passat casos estranys en un institució que no hauria d'existir com l'Audiencia Nacional. I on jubilen obligatòriament jutges que instruïen casos com el de la infanta a Palma de Mallorca. O, per tornar a la declaració de les conselleres, on els fiscals de Catalunya van considerar per majoria que no hi havia delicte en el cas i va haver de ser el fiscal general de l'Estat, nomenat pel govern espanyol, el que obligués a posar la querella que ha portat les conselleres i el president davant del jutge. I que després el van fer plegar per tou. O sigui que sí, que el cas està polititzat. Ho està perquè el govern espanyol utilitza la justícia. Es va veure quan el ministre de la cosa va dir que la imputació a Mas s'havia retardat per no fer-la coincidir amb les eleccions o quan s'atreveix a pronosticar que la cosa acabarà amb condemna. Pura politització, doncs.