Criaturades

El 1940, en Lluís Companys –exiliat a la Bretanya– va ser detingut pels soldats de Hitler i un policia de Franco, traslladat a Madrid i tot seguit torturat i executat a Barcelona. Tenia 58 anys. 75 anys després al dia, el president actual de Catalunya, Artur Mas –que en té 59– va declarar al TSJC, encausat com era per haver donat el seu vistiplau a la consulta popular del 9-N, al 2014. El ministre de l'interior espanyol ha dit que la tria de la data va ser “una coincidència lamentable” perquè fomentava “el victimisme” (català). O sigui, o bé els poders fàctics espanyols –jutges inclosos– ignoren un dels esdeveniments recents més importants de la història catalana (una ignorància poc creïble si tenim en compte, posem per cas, els comentaris que va fer l'exportaveu del PP, Miguel Ángel Rodríguez, a Antena 3, justament el 15 d'octubre de l'any passat, a fi i efecte que a Mas “li falta un afusellament”); en el cas probable que sí que ho saben, per tant, o bé no li donen cap importància, o bé han triat la data intencionadament.

Tot plegat indica que encara no ens prenen amb la més mínima serietat. I això que les reaccions per part catalana han estat d'una seriositat inconfusible: amb la transversalitat espontània que sembla ser exclusiva a aquest país, tot de líders i alcaldes de formacions d'esquerres –incloent-hi les no-independentistes– han donat la cara per defensar uns polítics sobiranistes del centre-dreta, després d'haver passat mesos dient-ne penjaments al llarg de diverses campanyes electorals. Això tot sol, hauria de ser suficient perquè a Madrid ens deixin de tractar com a criatures. Però no, el to que gasten ara no dista gaire del que emprava el mateix Sr. Rodríguez quan, el 1998, en referència a les seleccions esportives catalanes, va dir que potser ens deixaria jugar a las canicas. Pel que es veu, encara ara els de l'altiplà no han entès que d'uns tres anys ençà, tenim les joguines tancades al calaix.