Una justícia kafkiana

Com es pot evitar, davant l'absurditat de tot el procediment, la corrupció general del cos judicial? És impossible, ni tan sols el jutge del més elevat escalafó no podria evitar-ho amb la seva pròpia persona.

La pregunta i la resposta del paràgraf anterior les podria haver pronunciat Artur Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però en realitat surten de la boca de Josef K. –el protagonista d'El procés, de Franz Kafka– davant el jutge instructor. En la novel·la de l'autor txec, publicada el 1925, en Josef és convocat a declarar en un dia inusual, un diumenge, de la mateixa manera que el president Mas va ser citat en una data especial.

Estic convençut que si Kafka fos viu, llençaria a les escombraries el manuscrit d'El procés –de fet, mai no va voler publicar-lo– perquè la realitat catalana deixa en ridícul l'adjectiu derivat de la seva obra: kafkià.

El comunicat kafkià emès pel TSJC per censurar les manifestacions davant la seu del tribunal conté una confessió involuntària que paga la pena subratllar: “Com a garant de la Justícia, valor fundacional de l'Estat Constitucional, la seva acció requereix la confiança de la societat, d'on rau la seva legitimitat.” No puc estar-hi més d'acord. La justícia espanyola ja no té legitimitat a Catalunya, perquè ha perdut la confiança de la societat.

“Busquen deslliurar-se de mi de la manera més barata”, es queixa en Josef K. Una altra frase que podria haver dit Artur Mas.