El xalet Soler

Ja s'ha acabat. El xalet Soler, al carrer de Barcelona número 155, amb una zona enjardinada de deu mil metres quadrats, ja és en mans de l'Ajuntament de Girona. Els antics propietaris n'han marxat recentment. Aquesta és una història molt llarga en què es barregen interessos d'Hipercor i del mateix Ajuntament. Tota una combinació urbanística, pròpia de l'època Nadal, que havia de facilitar a la firma assenyalada disposar d'una ampliació de vuit mil metres quadrats. La negociació va ser feixuga, a tres bandes, i l'any 2009 els propietaris del xalet ja havien de sortir-ne per passar-lo a I'Ajuntament. El termini es va prorrogar fins al 2013, i finalment fins ara mateix. La casa ara resta sola, en espera dels plans municipals que s'han anat posposant d'un any per l'altre. Carles Ribas havia dit a aquest diari l'any 2012 que a principis del 2014 es tindria enllestit el projecte del xalet i el sector. En algun calaix municipal deu dormir aquest projecte, que anat posposant-se una colla d'anys. I ara ningú té pressa: ni Hipercor per ampliar, ni l'Ajuntament per obrir una nova àrea pública. Els plans que romanen oberts a les carpetes municipals sense realitzar són nombrosos, i aquest n'és un. Fins i tot el mateix Carles Ribas ja no és regidor d'Urbanisme!

Si es tractés només dels jardins
tal vegada la solució no seria costosa, perquè s'afegiria a la plaça que hi ha a la part posterior. Però hi ha el xalet –Villa Teresa– edificat per l'arquitecte Ricard Giralt l'any 1940. És un edifici clàssic amb influència del noucentisme, similar al dels xalets Masó, amb planta simètrica i utilitzant materials de la tradició gironina.

Una tanca amb pedra, molt treballada, el separa del carrer Barcelona. Es troba catalogat, de manera que és imprescindible conservar-lo i restaurar-lo. Nosaltres hem tingut el privilegi de gaudir del seu interior, mentre hi havia la família Escatllar-Soler que hi habitava i dedicava especial gust a mantenir-lo en el seu esplendor original, amb mobles, quadres i catifes de l'època, i un jardí grandiós, constantment posat al dia amb dedicació. Descendents dels propietaris de l'antiga fàbrica d'embotits Joaquín Soler Pacreu que tenia instal·lades les fàbriques a l'altre costat del mateix carrer, van habitar-hi diverses generacions de la mateixa procedència.

Romandre entre aquelles parets eren uns moments màgics, tornant
al temps de les indústries de Palau, i els seus esforçats creadors, que tenien cura de situar el seu domicili ben a prop de la indústria, per estar sempre al peu del canó.

Ara és en mans del consistori. S'han d'espavilar, abans que el vandalisme ho converteixi en una misèria. Exemples del que passa quan no s'actua a temps en tenim a dojo al mateix carrer Barcelona.