Toros a FP

Estic preocupada per Espanya. Les declaracions, les afirmacions, les amenaces i el nerviosisme general són als antípodes de la reflexió i la determinació racional. El conjunt de bestieses que hem sentit és aclaparador. Però, quan ja ens dèiem que la ruptura de Catalunya amb Espanya (i més endavant, els Països Catalans) ja no pot fer marxa enrere, l'estupidesa torna a sorprendre'ns.

Em refereixo a la darrera atzagaiada que ha ideat el govern espanyol: introduir el títol de torero en la formació professional; donar-li així a la bàrbara i antiquada pràctica, tot anant a recules del món, una categoria acadèmica.

Mirin vostès: la festa taurina ha deixat de funcionar; és obsoleta, i, com a màxim, interessa a un turisme que veu Espanya com el Tercer Món.

Les nicieses que han fet, que fan i que faran són tan visibles que comencen a aixecar-se tímides veus contra la malaptesa de Rajoy i la seva colla.

Incapaços de negociar quan hi ha un conflicte, negats per raonar, oposant-se obstinadament a cercar solucions, refugiant-se en unes lleis que interpreten malament i precipitada, amenaçant, cridant que som dolents i que ells són els ofesos, sense cap anàlisi, fent actual la machadiana frase de “desprecian cuanto ignoran”, en fan una rere l'altra.

Ara estan en l'atzucac que se'ls ha acabat la tàctica del bipartidisme i que les negociacions són a més bandes. Segons diuen, Albert Rivera va tenir una secreta entrevista amb Sánchez i Rajoy oferint-los un pacte per aconseguir, entre els tres, aniquilar el catalanisme. Però és que, ultra l'orgull sense base, la incompetència i el desori, fan que tots tres volen guanyar en solitari.

En havent guanyat aniran a una corrida de toros, tot fumant un llarg havà i murmurant la cançoneta de “soy español, español, español”. Ho dic sense acritud, perquè en Espanya hi ha persones i fets molt admirables. Els seus dirigents o futurs dirigents són, però, pur anacronisme.