Forcadell

La designació de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament ha donat peu a tota mena de lectures. Possiblement una de les més peculiars és la de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en el sentit que l'expresidenta de l'Assemblea no està legitimada per dirigir la cambra després que, segons ella, el 47,8% dels vots que van reunir les candidatures independentistes no avalin la presidència del Parlament per a la número dos de Junts pel Sí. Seguint aquesta reflexió Sáenz de Santamaría es podria qüestionar també què pensen els catalans sobre la legitimitat de la majoria absoluta amb què governa el PP després que a Catalunya en les darreres generals els populars només van reunir un 20% dels vots.

Consideracions populars a banda, hi ha un element que, fins i tot, Sáenz de Santamaría podrà celebrar del nomenament de Forcadell. I és el fet que la presidència del Parlament, dirigida les dues darreres legislatures per Núria de Gispert, continuï en mans d'una dona. Un fet important, tenint en compte que al Parlament de Catalunya la presència de dones se situa en un trist 38,5% dels escons. Per cert, com a resultat d'unes eleccions en què tan sols una de les llistes estava encapçalada per una dona, la de Ciutadans. Evidentment, només faltaria que s'hagués d'escollir els caps de llista en funció del seu sexe. El que és curiós és que la balança sempre es decanta cap al mateix costat. No només en el món de la política.

A més, la designació de Forcadell es produeix després que tots els noms amb què especulaven les travesses per ocupar aquest càrrec fossin de dones que, o bé pel seu lideratge en el partit o bé per la feina feta al Parlament, s'havien guanyat aspirar a ocupar aquest càrrec.

Alguna cosa deu estar canviant, tot i que encara falta molt per aconseguir una situació que es pugui considerar no ja paritària sinó senzillament justa.