Un Nobel per al consum i la pobresa
Angus Deaton ha rebut el premi Nobel d'Economia pels seus estudis sobre el consum, a nivell individual i agregat, i per les seves contribucions a la mesura empírica dels nivells de consum i de pobresa als països en desenvolupament. Als anys vuitanta, Deaton, amb la col·laboració de Muellbauer, va desenvolupar un sistema d'equacions de consum suficientment complex per captar les pautes de comportament de la societat però, alhora, suficientment simple per poder ser utilitzat estadísticament. En un sistema d'aquest tipus, cada equació explica el consum d'un determinat bé en funció d'una sèrie de paràmetres: el preu del bé, els dels altres béns, els ingressos, etc. El sistema resulta una eina imprescindible per poder mesurar i predir l'efecte que determinades polítiques, com ara un augment de l'IVA d'uns productes o un canvi en l'impost de la renda d'un determinat grup de la població, podien tenir sobre les pautes de consum de les persones.
A la dècada dels noranta, Deaton es va interessar per com evolucionava el consum al llarg del temps. Era i és un dada de gran importància, perquè l'evolució del consum explica l'evolució de l'estalvi i aquest, a nivell agregat, determina com les societats poden invertir en tecnologia i millorar el seu nivell de vida. Els models existents fins aleshores es basaven en l'anàlisi d'un consumidor representatiu, però no explicaven bé l'evolució agregada de consum i estalvi observada en la realitat. Deaton va mostrar que per entendre-ho millor calia analitzar primer l'evolució del consum de diferents tipus de consumidors al llarg del temps i agregar les dades només amb posterioritat.
A les darreres dècades, Deaton ha estudiat el consum i la pobresa en països en desenvolupament. Va mostrar que per entendre millor la pobresa calia analitzar les pautes de consum de les famílies i no els seus ingressos, com inicialment es feia. També ha aportat solucions al problema de com poder fer comparacions entre diferents països on els preus no coincideixen o inclús els productes consumits no són els mateixos. La recerca de Deaton ha contribuït a fer que l'economia del desenvolupament, que durant molt de temps va evolucionar tan sols en l'àmbit teòric, s'hagi estès cap a l'anàlisi empírica. Això ha estat de gran importància perquè permet mesurar amb més precisió la pobresa d'un determinat país o regió, fent servir dades reals per a la construcció d'índexs de pobresa i altres indicadors similars. Aquests indicadors empírics són també l'eina adequada per poder avaluar amb precisió quins tipus d'ajuts i polítiques són més eficaços per contribuir al desenvolupament dels països i a la reducció de la pobresa.
Deaton ha estat un economista de llarga i fructífera trajectòria. Ha treballat en molts àmbits de la ciència econòmica, des de la teoria pura fins a l'anàlisi estadística. Però també en la millora del coneixement de les dades existents i en procediments per obtenir noves i millors dades. La seva influència ha arribat a moltes generacions d'investigadors que han utilitzat les seves idees i els seus models com a punt de partida de la seva recerca. Ja fa dècades que apareixia entre els candidats al premi Nobel. A principis dels anys noranta, a la Universitat de Princeton, de la qual ja era professor, la resta de professors d'economia feien una quiniela sobre qui rebria aquell any el premi Nobel. El mateix Deaton apareixia amb freqüència entre els més votats. Uns dies abans de la data de concessió, ell deixava una nota a les bústies de professors i estudiants de doctorat, dient que organitzava un berenar per celebrar la seva victòria, ja fos al premi o a la quiniela (ironitzant sobre les seves poques possibilitats de guanyar el premi, malgrat sortir a les quinieles). No sé si aquest any havia guanyat a la quiniela, però sí que, molt merescudament, ha guanyat el premi.
