PSAN

Estic colpida personalment i política de l'anunci que ara fa poc ha emès el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) segons el qual suspenen les seves activitats públiques. Ho fan per impotència operativa. Però el fet és que són insubstituïbles. En el seu ideari conflueixen els tres eixos sobre els quals descansa el futur del nostre poble: la independència, la unió oficial dels Països Catalans i el socialisme alliberador. Són tres eixos que es retroalimenten: volem la llibertat, però l'oligarquia catalana no la vol, i així ho ha manifestat. La cara més càustica –però no l'única– d'aquesta burgesia és la corrupció i una ostentació que paguem tots, tant sí com no, amb el nostre esforç laboral. La dreta, a tot Europa, ha demostrat a bastament que els interessos estan per sobre les persones. I, finalment, quan ningú no pot negar que arreu dels Països Catalans parlem la mateixa llengua (a més de l'occità a la Vall d'Aran i el castellà a la part repoblada per aragonesos a l'interior del País Valencià), que som el mateix poble i que tenim la mateixa història i la mateixa cultura.

Que ara el PSAN estigui en stand by podria ser una boníssima notícia si es donés el cas que els seus objectius han estat assolits. És cert que el salt qualitatiu cap a aquests objectius és evident, però queda un llarg i espinós camí per recórrer. De fet jo, que sempre m'he declarat independentista, sovint afegeixo que sóc independentista amb moltes ganes de deixar de ser-ho. No: hem de continuar creient en la llibertat i hem de continuar unint les veus diverses cap a l'objectiu de l'alliberament nacional i de classe. Jo he estat en el PSAN, i per això he començat dient que la notícia de la suspensió d'activitats per part del PSAN m'ha colpit personalment. A sobre, tinc la tenebrosa sensació, per aquest fet, que estem errant el camí. Les picabaralles i les humiliacions espanyoles no són res al costat d'això. Ai.