Sabem què aprovarem?

L'Estat es va alterar ahir com un vesper encès. Una vegada més, a Madrid van veure les orelles al llop quan l'animalet havia deixat anar una gran queixalada. Per primera vegada en els temps recents una notícia política va entelar una gran operació judicial. I no a l'inrevés. El hieràtic Rajoy va parlar de “provocació” clara i directa. La fidel infanteria va demanar cadena perpètua per als revoltats. Palaus i palauets tocaven a sometent. La resolució que van presentar a la mesa del Parlament Junts pel Sí i la CUP va destarotar encara més el budell que ja havia rebolicat el primer discurs de la presidenta Carme Forcadell. El text declara “solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república”. Res que no se sabés abans, és veritat, però Déu ja havia anunciat el diluvi i els ofegats se'n van sorprendre igual. Entre l'independentisme a Catalunya ahir hi havia gent que va reaccionar com si el Barça hagués ficat un gol al Rayo i encara alguns altres que ni això. País estrany, aquest, en què el dia en què es proclami la independència hi haurà independentistes que se n'aniran al billar adduint que feia massa temps que l'esperaven. Perquè ho sàpiguen i perquè en tinguin consciència. El document que ahir Junts per Sí i la CUP van presentar a registre és el paper institucional més transgressor i transcendent que s'ha redactat a Catalunya des de la guerra dels Segadors. El forense més fred, el qui es practicaria la pròpia autòpsia, en donaria fe.