La columna
Ai, la Belle Époque!
L'historiador i professor de la UPF Josep Pich Mitjana ens ha ensenyat moltes coses sobre Valentí Almirall, la Setmana Tràgica o Pi i Margall, i ens ha sorprès sempre per la molta informació oferta, que ens resultava nova de trinca. Amb suports documentals de la premsa de l'època, tant pel que fa a la lletra com al complement gràfic. Doncs bé: fa un grapat de setmanes que llegeixo Les llums s'apaguen a tot Europa. La fi de la Belle Époque. Si feia mesos que vivia capbussat en papers que giren a l'entorn de la Guerra Gran, de fa un segle, però que havia de marcar la resta del segle XX, amb la Segona Guerra Mundial i la configuració dels nous (des)equilibris planetaris, puc dir que, amb aquest nou llibre, tinc més eines per dibuixar el trencaclosques de tot plegat. I per incrementar els neguits que et susciten els molts interrogants, pendents de solució, si més no per part dels que ens asseguren que ho tenen tot atado y bien atado. La veritat és que, en ben pocs anys, va passar de tot: l'increment de la indústria armamentística, la ciència al servei de la guerra, els nous dominis colonials, el discurs racista, basat en la suposada superioritat dels pobles blancs, de religió cristiana i civilitzats, la geoestratègia, el poder dels mercats, l'apel·lació “generosa” a la lluita a favor de la civilització, de la pau, de la concòrdia i del benestar d'immenses majories.
Al llibre del doctor Pich sorprenen les il·lustracions que vénen de revistes de començaments del segle XX: La Campana de Gràcia, Punch, La Ilustració Catalana, La Actualidad. Revista mundial de información gráfica, junt a caricatures com les d'Apel·les Mestres. Tot apunta a la inevitabilitat de la guerra: “Encara que cada nació tenia els seus propis motius per poder voler l'enfrontament, es poden sintetitzar en un: l'egoisme nacional, és a dir: l'excusa, per als italians, de declarar la guerra a l'imperi otomà; als francesos, per cercar la revenja de la derrota de 1870; als russos, per potenciar el paneslavisme; als austrohongaresos, per consolidar l'imperi i la seva expansió pels Balcans, i als britànics, per voler mantenir la seva hegemonia mundial.” I és que la guerra la promovien els que no hi lluitaven.