La truita

Algú creu que es pot fer una truita sense trencar ous? La realitat és inqüestionable. Es podrà discrepar sobre els utensilis a utilitzar, la intensitat del foc i fins l'oli necessari, però, al final, caldrà trencar els ous per batre'ls amb classe i abocar-los a la paella. Després ja en veurem el resultat, si és salada o no, si és torrada o no, si és sucosa de dintre o no... i valorarem el resultat, un pas posterior a haver trencat els ous i tirat endavant la truita. Pensar que el procés català pot tirar endavant sense arribar a un desafiament de les lleis estatals és pura quimera, ja que sense trencament no pot reeixir la Catalunya independent. Una societat fenícia i pactista com la nostra fins podia pensar que hi hauria un pronunciament civilitzat, com aquells matrimonis que veuen acabat el seu projecte comú i decideixen separar-se i repartir-se, amb generositat, els llençols i la vaixella. Els fills comuns són un altre problema, que cal administrar amb sensibilitat i eficàcia, perquè el temps compartit ha establert moltes complicitats que no desapareixen. És la realitat i cal estar-hi amatents.

En els darrers temps, Catalunya i l'Espanya oficial han caminat molt per dues vies divergents, a vegades paral·leles però mai convergents, i ara són massa lluny l'una de l'altra per pensar en un retrobament polític i/o administratiu. L'Estat espanyol, ara i aquí, no té capacitat per negociar un procés secessionista i a Catalunya la voluntat independentista ja no pertany a la classe política sinó que és gestionada per la societat civil.

Els temps marquen els passos del procés i tot indica que ara és l'hora de fer la truita. Tot és sobre el marbre de la cuina (el Parlament) i al menjador reclamen la manduca. Junts pel Sí i la CUP ja han fet la declaració d'intencions, tot i que la majoria és prou justa per haver de tenir en compte les peticions de menges més suaus, i potser conformar-se amb ous durs o passats per aigua. No hi ha temps per a la pausa: segurament ha arribat l'hora de trencar algun ou i, després, batre'l amb la confiança que l'hem encertada.