Menjar

Levito. La Joana Sans a Ca Vidal, a Vila-seca, m'explica com fa el romesquet de fesols, d'una untuositat que ni tot el cos diplomàtic d'un estat occidental: pebrot de romesco, avellana, ametlla, pa fregit, alls crus i fregits, i al mig del plat una botifarra negra que hi ha anat a parar a l'últim moment perquè no es desfés. És en la setmana que l'OMS s'ha fixat en la relació entre el consum de carns processades i el càncer. I en l'arrelament dels dubtes alimentaris aixeco el meu homenatge al gras i el magre. Va així això, un organisme internacional ens alerta del que fem malament i mirem de tornar-hi tot esperant que modulin el seu discurs com ha passat tantes vegades, o esperant a sentir l'especialista que ens digui que amb equilibri i diversitat podem menjar de tot. Mira si podem menjar de tot que just quan l'OMS vol enterrar la moda de les barbacoes, la UE ha regulat el consum d'insectes. Truita de grills o cucs amb allioli piquen a la porta del corpus gastronòmic català. Allà on brillen els caragols a la llauna que no es menjarien en una altra latitud o el conill a la brasa que seria considerat un atemptat per d'altres membres de la UE. El menjar, els productes de la terra que ens donen referents propis. Els hàbits culturals, els records essencials que s'enquisten en la nostra memòria. Xavier Solà me'n demanava un per a La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, i me'n va venir un de relacionat amb l'oli d'oliva. El pare treballava en una premsa. I el record fixa l'alta temperatura, i el soroll d'aquell molí, i el gust reté i grava aquell oli acabat de treure de la pasta de les olives espremudes. Forçosament una estampa del passat, perquè tots els organismes que vetllen per la salut i la mecanització han arraconat les velles premses, i antics mètodes de treball. Però com diu l'autor de Sàpiens Yuval Noah Harari, el foc ens va fer perillosos, l'agricultura va despertar la nostra avidesa, la ciència ens ha fet amos de la creació, però res de tot això ens ha fet feliços.