Misteris del bosc

Els boscos fan la mudança ritual de la tardor i conviden a buscar bolets. Tu t'hi apuntes i amb esperit esportiu t'apartes dels camins i dels corriols, t'endinses en la boscúria, fureteges entre les mates, te les heus amb les bardisses que t'obstrueixen el pas com filferrades d'un camp de concentració. Avances amb dificultat, amb els ulls clavats al sotabosc, sotjant la fullaraca amb ulls de perdiguer. De sobte la teva porfídia té premi, mig ocult entre les soques dels matolls i colgat de brossa, hi ha un orinal, una gibrelleta de les antigues, de ferro esmaltat. Què hi fa un orinal al mig del bosc? Qui el va dur fins allà? Quan? Per què? He de forçar molt la imaginació per trobar hipòtesis plausibles. Anaven a collir bolets amb un bací antigament? Era un hàbit familiar endur-se un orinal al bosc per si de cas en tenien necessitat els nens o la sogra, que és molt senyora? I si és la prova d'un crim esfereïdor? Matar la muller o el marit a cops de gibrelleta i llançar l'arma homicida al lloc més espès del bosc sembla propi d'un drama rural de Caterina Albert o d'aquestes novel·les sueques plenes de personatges tèrbols. El fet que el bací estigués amagat en un indret gairebé inaccessible suggereix que la peça hauria de ser examinada per la policia científica. I si és un objecte perdut? Potser sí, però no encaixa amb els objectes perduts que es troben al bosc, com ara envasos buits, restes de roba i de sabates, plàstics i cartutxos d'escopeta. Qui sap si la descoberta és el preludi de troballes majors. Convertir els boscos en abocadors obre moltes expectatives i jo no descarto emprendre una exploració sistemàtica del bosc, a veure si ensopego una tauleta de nit o un canterano o una calaixera d'estil Chippendale. Ja em dispensaran si no sóc més explícit, però el secret de boletaire no em permet revelar l'indret de l'orinal.