Castanya a Halloween

Si no han entrat aquests dies en un basar xinès, i són d'aquells que malden per preservar les tradicions, es poden estalviar el tràngol de certificar l'hegemonia indiscutible de Halloween i la defunció de la castanyera. Màscares de morts vivents, banderoles de paper en forma d'aranya, carabasses d'espelma o bé foradades i de plàstic (amb la bombeta de piles o sense), bruixes terrorífiques per decorar el rebedor, palletes negres per xarrupar la Coca-Cola amb esquelets enredats, miniautòmats de carabassa que caminen si els dónes corda... Desenes i desenes d'objectes inútils i temptadors. Ni truc ni tracte: el mercat no s'esgota amb l'elecció. L'univers timburtonià –que deu tenir poca cosa a veure amb l'origen de la tradició irlandesa exportada als Estats Units– permet una explotació infinita de la festa dels morts.

No cal perdre's en el laberint de passadissos del basar. Ni venen castanyes de plàstic, ni paquets per fer panellets a casa, ni mocadors de farcell multiús. Catalans, aquí falta visió de negoci. Ni que ho volguéssim podríem decorar el menjador o la botiga amb ninots de castanyera, banderoles de fulles de plataner o qualsevol altre giny per alegrar la sobretaula amb els dolços, la mistela o la ratafia, i tot plegat per quatre o cinc euros i mira xata quins complements que he comprat per a aquesta nit. Només es pot fer a base de manualitats i una paciència de sant. Els costums canvien amb el temps, i la llei de l'oferta i la demanda i el poder del mercat global anticipen que Halloween té totes les de guanyar. Producció de consum mundial. Riu-te'n, del Pare Noel. A Catalunya, el cicle comença a les aules d'anglès, passa el peatge ineludible de les pel·lícules de Hollywood, i acapara l'estètica de la botiga de la cantonada amb la carabassa omnipresent, fins que la nit del trenta-u les colles disfressades colonitzen el carrer i la discoteca. Sí, fins i tot va bé per lligar. Ens falten emprenedors disposats a treure rèdit de la castanyera i el panellet. Hi ha mercat potencial i ganes de guerra al zombie. Per ara, si algun nen els pica a la porta amb allò del truc, sempre li poden regalar un grapat de castanyes.