Preguntes a Ban Ki-moon

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va dir ahir des de Madrid que “Catalunya no figura en la categoria de territoris als quals l'ONU reconeix el dret a l'autodeterminació”. És una llàstima que, davant d'una afirmació tan sorprenent, el periodista que li feia l'entrevista renunciés a aprofundir més i optés per canviar de tema. Perquè hi ha tres preguntes que se li haurien d'haver formulat, tres qüestions de sentit comú que a la immensa majoria dels ciutadans se'ns haurien acudit de preguntar-li immediatament, sense necessitat de tenir cap llicenciatura en periodisme.

La primera pregunta hauria d'haver estat: ¿En quin punt de la declaració
de les Nacions Unides que reconeix el dret a l'autodeterminació dels pobles es parla de categories? El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU que va entrar en vigor l'any 1976 diu, textualment, a l'article 1: “Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació.” “Tots”, diu. Cap diferenciació entre pobles, cap matís,
cap condició, cap “categoria”.

La segona pregunta que es va descuidar el periodista de fer a Ban Ki-moon és: ¿I per què Escòcia sí i Catalunya no? Què és el que fa que Escòcia formi part de la “categoria” de territoris als quals l'ONU reconeix el dret a l'autodeterminació i,
en canvi, no hi figuri Catalunya?

I la tercera pregunta, també necessària per poder contextualitzar l'opinió de Ban Ki-moon: ¿Vostè ha rebut pressions de la diplomàcia espanyola per fer aquestes afirmacions? Hauria estat del tot oportuna tenint en compte els memoràndums i trucades amenaçadores que han sortit del Ministeri d'Afers Exteriors espanyol els darrers temps adreçats a consolats i ambaixades de tot
el món, Casa Blanca inclosa.

La propera vegada que s'hagi
d'entrevistar el secretari general de l'ONU, sisplau, que l'entrevisti el periodista Carlos Alsina d'Onda Cero, que va dignificar la professió periodística demostrant fins a quin punt una sola pregunta ben feta és capaç de desemmascarar una gran farsa.