Alarmats

L'OMS –Ociosos Mundials no amants del Silenci– ens acabava d'obsequiar amb l'antídot de les matisacions precedit per una bona dosi d'alarmisme amb tot això de la carn quan el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, sortia a reclamar el seu titular amb un tema destinat a posar-nos encara més la pell de gallina. Ruiz –recordem-ho, un dels consellers que la CUP ha vetat en futurs governs per la seva tendència a retallar la sanitat pública a cops de bisturí– va considerar que havia arribat el moment inajornable d'exposar davant de la ciutadania les conclusions d'això que han anomenat “impacte de la rellevància de la radiologia i projecte de registre de les radiacions rebudes”. El nom solament ja fa venir mal d'estómac.

Però si vostè tenia programada una radiografia per a l'endemà d'aquestes declaracions, segurament va veure com el mal d'estómac se li convertia en insomni i en ganes de cancel·lar la prova. Perquè les declaracions anaven acompanyades d'algunes dades molt serioses. Cada any a Catalunya es fan set milions de proves vinculades a la radiologia, és a dir una per cap, i els experts del Departament de Salut avisen als professionals que per raons preventives és millor fer únicament les proves necessàries. Sobretot, restringir-les al màxim en els nens perquè l'administració acumulada de les radiacions pot provocar càncer.

És clar que el mateix conseller recorda que, mentre no ens passem, la relació risc-benefici sempre compensa el tractament. Això de la relació risc-benefici és una altra d'aquelles frases que només d'escoltar-la et posa els pèls de punta, que ja és difícil si primer tenies la pell de gallina. No cal posar en qüestió la bona voluntat del conseller, sens dubte mogut per la responsabilitat de tenir la gent al corrent dels avenços del coneixement sanitari. Però quan una compareixença genera més interrogants dels que hi havia, malament rai. Quantes radiografies són aconsellables per persona i any? Com a pacients tenim dret a exigir proves alternatives com ara les ressonàncies magnètiques i les ecografies? Evidentment, si som usuaris de la sanitat privada i paguem el preu que val, podrem agrair les recomanacions del conseller. Si, en canvi, som usuaris de la saturada, retallada i maltractada sanitat pública, estimat conseller, simplement haurem de resignar-nos a esperar que ens arribi el torn, que ja és molt.