Iceta

Aquests dies tenim tots el cor i les neurones que s'aguanten per un fil. S'hauria de pagar entrada per viure-ho. I per llegir els execrables articles que algunes plomes glorioses escupen en alguns diaris. L'odi, com totes les passions, és mal conseller.

Mentrestant em faig preguntes, motivades pels arguments execrables d'enlairades plomes: si no ho tinc mal entès, la cosa va així: el poble sobirà vota, i aleshores es munta un Parlament. El Parlament té la missió d'emetre lleis; el govern, de fer-les complir, i els tribunals, de castigar els infractors d'aquestes lleis. Oi que anava així? Doncs no: el Parlament dicta lleis i un tribunal diu que no valen. Al tribunal no l'ha votat ningú, i al Parlament, sí. La separació de poders i la democràcia es basen en això, i no en filigranes i les argúcies del poder, que sempre tendeix a ser poder absolut. Tot plegat: una estafa intel·lectual i un cop de peu potser mortífer a la democràcia.

Ja sé què hi diuen: que el Parlament de Catalunya no és un Parlament de debò, sinó un de fireta, perquè el poble català no és un poble sobirà. Aleshores, legisladors i jutges altius, titelles del poder: per a què és el Parlament de Catalunya? Per què els ciutadans de Catalunya són inferiors i ciutadans de segona?

No sé si això ho resoldrem bé o malament, però el cas inesquivable és que Catalunya, per a la metròpoli, és una colònia i que els grapats de sipais que hostatgem faran molta feina, bruta o neta, segons, però agenollats als peus de l'amo.

I encara que s'ha dit i repetit, deixeu-me que m'afegeixi a la indignació causada per la foto d'Iceta amb la dreta espanyolíssima. Iceta: és primer Espanya que l'ideari socialista? És primer Espanya que la llibertat? Mai havia sentit tanta vergonya aliena.

Cadascú en el polimorf mapa de la catalanofòbia, fent un paper que ni moralment ni intel·lectual s'aguanta enlloc.

Estem sols. Però la llibertat és a la cantonada i aquest cop no ens l'arrabassaran.