L'eslògan poderós

De jove –em refereixo a la dècada dels seixanta del segle passat–, els primers detergents que van sortir al mercat ja pregonaven les seves grans virtuts blanquejadores. Com que n'anaven apareixent de nous, i de marques diferents, la publicitat d'un d'ells ens deia que rentava més blanc (que els altres, és clar). Després de tants i tants anys, encara avui assistim a la, pel que es veu, permanent cursa conceptual cap a un rentat perfecte. El curiós del cas és que, abans, eren els productes en guerra, per ells mateixos, els que excel·lien en la neteja de la roba; avui, en canvi, se'ns fa saber que per obtenir resultats òptims cal envigorir el detergent habitual amb un afegitó complementari perquè, amb tants lustres de millora continuada, les pólvores o els gels netejadors encara no són capaços d'eliminar, tots solets, la majoria de les taques. I no només en el món dels detergents es produeixen aquestes paradoxes: en l'apartat de la cosmètica hi ha un munt de cremes, ungüents, pomades i locions que confereixen una llisor envejable als cutis més atropellats, es tingui l'edat que es tingui. És veritat que hi ha afaits que boteixen lleugerament la pell perquè quedi una mica més tensa i es dissimulin les arrugues, i d'altres que donen al rostre, sobretot femení, una bona dosi de frescor i turgència cutànies. Però el súmmum de la publicitat engrescadora en aquesta qüestió el vaig escoltar ahir, casualment, durant la locució d'un espot televisiu de no sé quina (molt important) empresa del ram. La veu en off explicava que el producte anunciat contenia un ingredient que estimulava «els gens de la joventut». Com que no sóc científic, em sento incapaç de valorar com cal el sorprenent eslògan. Però m'agradaria que algú avesat en el complex univers de la biologia m'expliqués què són els gens de la joventut, i com dimonis s'ho fa la pomada de l'anunci per estimular-los. Caram, si s'aconsegueix que el producte en qüestió passi de l'aplicació tòpica a la via oral, o rectal, l'elixir de l'eterna joventut haurà deixat de ser una inabastable quimera.