Arrimadas

El nivell de paròdia que ha assolit la política ha quedat clar aquesta setmana amb els discursos que la Inés Arrimadas ha fet en els debats d'investidura. Que el partit que va néixer de l'odi a la Catalunya de Pujol i Maragall hagi acabat reivindicant les tesis del vell catalanisme posa en evidència fins a quin punt Espanya ens roba. Quan diem que Espanya ens roba, la gent entén que parlem de diners, però els diners són la superfície del problema, el resultat d'un robatori més profund i important. L'unionisme és com el maton de la classe que et copia els exàmens i després pretén fer-te passar per tonto davant del director del col·legi o de l'empresa. És com la nova iniciativa demanant un referèndum, ara que la CUP li ha tallat la retirada i no pot fer només el discurs de l'odi a Convergència. O com l'Albiol reivindicant els trams de l'IRPF que Pujol va arrencar d'Aznar com si li tallés un braç. Espanya ens roba la intel·ligència i la dignitat i és una llàstima que Madrid no ens pugui suspendre l'autonomia, com ens vol fer creure l'Arrimadas i el seu negre del Círculo Ecuestre. Si la CUP no tingués tanta por de Mas i la família Pujol no tingués tanta por de l'Estat, la independència ja estaria feta, perquè els espanyols no tenen cap idea que no passi per portar la policia. La CUP no investirà Mas perquè necessita una prova que CDC no s'arronsarà, mentre que CDC no sacrificarà mai el president perquè perdria el control del procés i la possibilitat d'una retirada ordenada. Els convergents es troben més còmodes promovent l'odi a Twitter que no pas fent la independència. Per sort Espanya ens roba, i Pablo Iglesias ha canviat el seu republicanisme pel nostre dret a decidir. Iglesias vol conquerir Madrid des de la perifèria, igual que Rivera, que ara es fa el catalanista per agafar força a Barcelona. Com que no hi haurà acord, ja veig que igual que vam haver de fer Montilla president per posar fi a l'ús que la propaganda espanyola feia de la immigració, ara caldrà que Ciutadans governi perquè caiguin els darrers tabús. Aleshores o bé tindrem un referèndum o bé guanyaran els que prefereixen que hi hagi violència que no pas la independència.