París- Barcelona

La massacre de divendres a la nit a París tindrà influències sobre el futur polític de Catalunya? Per formular aquesta pregunta i per respondre-la podem buscar un precedent que, òbviament, no serà idèntic, però que conté alguna similitud. És el cas de Salvador Puig Antich, executat a garrot el 1974, en acompliment de la sentència derivada d'un consell de guerra. Tres mesos abans hi havia hagut l'atemptat mortal d'ETA contra l'almirall Carrero Blanco, mà dreta de Franco. Segons el llibre Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich (Edicions 62), de Francesc Escribano, quan Puig Antich va saber que Carrero Blanco acabava de morir en un atemptat va exclamar: “ETA també m'ha matat a mi.” Qui vulgui observar (i ponderar) el paral·lelisme entre la mort documentada de Puig Antich i la mort anunciada de l'anomenat “procés independentista català” té (tindrà) elements de comparació suficients per falsar o autenticar la hipòtesi formulada en la pregunta inicial. Però a mi em sembla que l'Estat espanyol aprofitarà els fets de París per esclafar els intents de Barcelona (parc de la Ciutadella, s/n).

Si sobre Puig Antich requeia una sentència de mort emesa per un tribunal militar, sobre el Parlament recau una sentència de suspensió del Tribunal Constitucional, i sobre alguns membres individuals del Parlament recau un advertiment de responsabilitats penals. Si Puig Antich, militant d'una petita organització anarquista, el MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament), en l'últim moment no va rebre el suport de cap organització política; el procés, impulsat per una minoria (majoritària, però minoria), Junts pel Sí, en el moment present no rep el suport de cap altra organització política, ni tan sols de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) amb el candidat Antonio Baños (“Jo sóc l'anarquia!). La legalitat que avui impera, of
course, no passarà pel garrot Mas, Forcadell i altres patums de la maniobra, però amb l'excusa del terrorisme gihadista rampant, ben segur que ocuparà més i nous àmbits de control competencial sobre l'afeblida autonomia catalana. I mentre el procés naufraga en l'aiguabarreig, els estats europeus, l'espanyol inclòs, posaran rumb conjunt cap a l'ordre. Tots som Barcelona! Què dius? Tots som París!