Les espanyoles

Després del que vam viure durant la campanya electoral al Parlament de Catalunya i les eleccions del 27 de setembre, ho tenen complicat els polítics que ja preparen la seva campanya a les eleccions espanyoles, el que abans en deien eleccions a Corts –Congrés dels Diputats i Senat– i que alguns encara anomenen generals o centrals. Ho tenen complicat perquè després de l'efervescència que els que ja tenim una edat vam viure davant les primeres eleccions després de Franco, aquelles del 15 de juny de 1977, de l'aprovació de la Constitució, de les eleccions del 79, de les primeres municipals, de la recuperació el 80 de les eleccions al Parlament de Catalunya o les eleccions del cambio, el 1982, mai com en aquest mes de setembre la gent s'havia mobilitzat tant pels actes de campanya que van omplir places, locals i pavellons i fins i tot van posar límit a l'entrada al pavelló de Fontajau de Girona. Els actes de Junts pel Sí, és clar, i també els de la CUP. Per això ara, tot just dos mesos i mig després, els candidats hauran de tenir la moral forta perquè es fa difícil que torni a passar. El moment polític que vivim és extraordinari, però en no haver-hi una oferta com la de JxSí, sembla complicat tornar a batre rècords en l'assistència de públic als actes electorals.

El candidat de Democràcia i Llibertat per Girona, Jordi Xuclà, ja advertia ahir que amb dos diputats i tres senadors Convergència, Demòcrates i Reagrupament es donarien per satisfets. Han passat els anys de CiU i encara que sigui una coalició, Democràcia i Llibertat no és tan potent com Junts pel Sí. Els caps de llista, el mateix Xuclà, Teresa Jordà, Marc Lamuà, Concepció Verany, Montse Surroca i els altres saben que aquestes eleccions espanyoles són diferents i que ningú sap com reaccionarà l'electorat. Farà falta veure el paper que jugarà el candidat de Ciudadanos per Girona, general de l'exèrcit espanyol i antic cap de seguretat d'Adolfo Suárez a La Moncloa. Pot ser divertit. Però l'ombra del procés plana damunt d'aquestes eleccions, i per tant els candidats hauran de buscar un discurs nou, allunyat del clàssic que feien quan s'anava a Madrid a influir o a fer pressió al govern de torn –socialista o popular–. Allà no hi haurà majories absolutes i Convergència ja no vol omplir cap cove de peix. El discurs de l'N-II ja no serveix. En calen de nous. Els faran, els candidats?