Opinió

Caiguda lliure

Vida quotidiana: una discriminació subtil

Eva Vàzquez / [email protected]

Allà el tens, com tantes vegades, el transeünt tafaner que s'atura sense cap dissimulació per supervisar la maniobra

otser algú es reconeixerà en l'escena. Ets a ciutat, fent voltes buscant aparcament. Trobes el forat i l'emboques amb la gallardia dels conductors experimentats i diligents. Passa, però, que a mig fer se t'ha entravessat un pensament fugaç (segur que has agafat les claus?), i la distracció et costa una lleugera desviació que t'obliga a rectificar. I allà el tens, com tantes vegades, el transeünt entremetedor que s'atura sense cap dissimulació per supervisar atentament la maniobra. L'interessen, sobretot, els moviments d'aproximació als para-xocs dels cotxes del darrere i del davant mentre t'hi vas encaixant. De fet, a tu amb prou feines et mira, ocupat com està a assegurar-se que l'operació es desenvolupa de manera reglamentària, fins que de cop fa un gest inequívoc amb les mans, com si manegés enèrgicament un volant imaginari. La primera vegada que vas haver de fer front a aquesta situació, recordes que vas somriure amablement a l'individu, per cortesia, per no defraudar-lo per les atencions que et dedicava, perquè pogués seguir el seu camí reconfortat per la bona obra realitzada. Ara ja no tens contemplacions: li envies una mirada fastiguejada, com si sentissis una pena molt fonda de veure un gos pixant-se a la roda. Tens comprovat que, si vas amb copilot, els tafaners t'estalvien aquestes assistències espontànies; potser es pensen que ja portes el supervisor a bord. Arribes a casa i, contra tota previsió, hi trobes la parella escarxofada al sofà. Quan t'ha sentit entrar, s'ha girat amb un somriure tan invitador que sembla sinistre. “Avui ho tinc bé: si vols t'ajudo i vaig a recollir jo el nen a col·legi.” Et sorprèn l'alleujament que t'embarga: per un moment havies temut una proposta de sexe ràpid. Una feina més, un altre contratemps. Agraeixes el suport, encara que no pots evitar pensar que ajudar, en relació amb una responsabilitat se suposa que compartida, potser és insultant, fins i tot una mica cínic: a tu res no t'eximeix mai de les obligacions, et vagi bé o no. Avui, però, aprofites el marge que la providència et dóna i encens el televisor. Hi ha hagut una tragèdia. Molts de morts. Entre ells, informa el locutor amb gravetat, hi havia dones i nens. Entens a mitges que et desglossin de la categoria dels adults per alinear-te amb els menors d'edat, els desvalguts, els necessitats de protecció, els que no saben aparcar cotxes com cal. Per descomptat, ets una dona, i no et queixaràs.


P



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.