Naps i cops
Robinson
Robinson és crítica amb la laminació de les humanitats del sistema educatiu
L'escriptora nord-americana Marilynne Robinson ha estat aquests dies a Barcelona. Les seves novel·les han estat publicades en castellà per Galaxia Gutenberg, i fa uns mesos Edicions de 1984 va publicar-ne la darrera en català, Lila, finalista del National Book Award del 2014. La cabellera canosa de Robinson i el seu parlar pausat, mesurant la fórmula més esmolada i incisiva per a allò que vol dir, fan certa impressió. Aquesta condensació és la mateixa que aplica a les seves novel·les, on, amb un llenguatge aparentment senzill però, en el fons, profundament elaborat, il·lumina petites existències, sensacions primigènies, dubtes vitals... Novel·lista i també assagista, en la seva conferència al CCCB va parlar del paper de la ficció a l'hora de construir imaginaris democràtics: de com llegir, que és situar-nos en el paper dels altres, que és ampliar horitzons i obrir noves escletxes en el camp de visió, permet imaginar altres situacions personals i col·lectives. Permet trencar aquell destí per al qual algú semblava programat genèticament, abans d'hora. No som autòmats. Cal context, sempre.
Marilynne Robinson és molt crítica amb la laminació que el sistema educatiu ha fet de les humanitats i la seva substitució per la tècnica, com si el món s'orquestrés a partir d'un subreptici mecanisme d'engegar i apagar. I la cosa no va així, com han demostrat aquests dies la cruesa dels atemptats de París, la seva violència terrorífica i l'espiral d'acció-reacció. S'obren moltes preguntes incòmodes que fins ara s'havien evitat i moltes queden sense resposta. Hi ha l'estupefacció, la mudesa (o més concretament, la impressió bartlebyana de no poder dir res), la dificultat de processar l'allau d'impactes i les onades que propaguen les xarxes socials i tots els espavilats que es volen fer passar per entesos, també, en aquest tema. Robinson deia que caldria ser molt curós amb la reacció d'Occident davant aquest escenari terriblement problemàtic. La seva invitació a posar en relació literatura i democràcia resulta un bàlsam. Obre una escletxa d'esperança en un ésser humà que, a través de la literatura, pot ser alguna cosa més que un mer producte prefabricat i envasat al buit.
