Angoixa

Tot indica que el país està angoixat, víctima del desconcert que el fa dubtar de tot i tothom. Formem un total que sembla dividit en dues parts més o menys iguals, segons els comptes electorals, però potser no sabem llegir el perquè dels dos blocs ni l'exacte emplaçament d'uns i altres en aquest estrany disseny. En una mobilització sense precedents, la gent del carrer ha anat prenent la iniciativa, forçant una voluntat de canvi que avui s'expressa en dos conceptes irrenunciables, el dret a decidir i la república catalana independent, que cal adobar i sargir per enfortir-los i fer-los entenedors als sectors que els rebutgen o en tenen dubtes. Però una important majoria de catalans saben que cal explorar aquests nous camins com a forma de redefinir amb força la Catalunya del futur.

La realitat és tossuda i res no és fàcil, contra el que molts pensaven. I les maquinàries dels partits tampoc no ajuden gaire a desemboirar el panorama. La societat civil impulsa i els partits polítics administren, i els interessos d'uns i altres no sempre són coincidents. Ni els dos blocs dibuixats en les eleccions són reals, perquè la frontera és confusa i fins costa posar la meitat de les pomes al mateix cistell. Triar no és gens gratuït i l'elector comença a desconfiar de l'administrador del seu vot i potser arriba a creure que s'ha equivocat en la tria de la papereta electoral.

Els dies passen i l'angoixa augmenta, mentre el silenci negociador, que s'havia mostrat com a gran exercici de responsabilitat, es perd per l'acció imprudent dels bocamolls. Demés, veure la CUP votar amb el bloc del no crea granellada a tot el cos. Segur, cada família política té les pròpies raons i això fa trontollar la raó fonamental, que és la consolidació d'un projecte, ferm i a la vegada feble, que pot fracassar per l'autocomplaença a mantenir principis excloents.

El seny del senyor Esteve no sap dialogar amb la rauxa d'en Serrallonga, sense adonar-se que cauen en una nova edició de la faula de la tortuga i l'escorpí. Mentrestant, la ciutadania està angoixada i fins pateix un mareig col·lectiu.