Contra els escèptics

Acabo de rebre un correu que m'ha fet molt feliç. Diferents entitats del meu poble s'han posat d'acord per gestar la consulta popular sobre la independència. En el darrer ple, l'Ajuntament, governat per CiU i un regidor independent, va aprovar la moció de suport a la consulta presentada pels dos regidors d'ERC, després de consensuar el canvi del terme «independència» per «autodeterminació». Dels dos regidors d'ICV, un hi va votar a favor i l'altre es va abstenir; mentre que els dos del PSC ho van fer en contra. Res de nou, mentre la terra promesa de l'estat federal continua dormint el son dels justos. La qüestió realment interessant és que les entitats que lideren la iniciativa estan formades per gent molt jove, nascuda entre els setanta i els vuitanta. No contaminada pels partits ni pels teòrics de saló. Aquest moviment de les consultes que s'estén com una taca d'oli poble a poble segur que servirà per sacsejar consciències adormides, esperits desarrelats i menfotismes enquistats. Tinc amics que fa anys que no voten i no els puc negar que cada vegada és més difícil trobar una opció que et deixi en pau amb la teva consciència. No es tracta només del cas Millet o el cas Gürtel. Després d'anys de reivindicar la professionalització de la política, ara ens trobem que els professionals en saben tant que no escolten la veu del poble i tiren pel dret, allunyats del seu entorn original. Només cal fer una petita enquesta: qui de vosaltres, amables lectors, sabria dir els noms dels diputats de la seva circumscripció al Parlament? L'esperit de les consultes retorna el debat a la base, a l'essència de tot plegat: si vols canviar el món, primer cal que canviïs el teu entorn més immediat. I el camí cap a la independència només es pot aconseguir quan hi hagi una autèntica base social que hi doni suport. Mentre plataformes sobiranistes i càrrecs electes es continuïn tirant els plats pel cap, no farem pas bullir l'olla.