Volatilitat
Els analistes de la societat actual empren diferents mots per definir l'esperit de l'època. Una de les expressions que ha tingut més ressò és la que va popularitzar en el seu moment el sociòleg i assagista Zygmunt Bauman quan definia la nostra època com un temps líquid. Partint dels tres estats de la matèria (sòlid, líquid i gas), el sociòleg d'origen polonès s'ha referit en múltiples publicacions als dilemes que planteja una societat líquida on tot ha esdevingut inconsistent, dúctil i flexible.
La condició líquida no té la fermesa de la societat sòlida, però té algunes virtuts, com ara la capacitat d'adaptar-se a entorns nous i d'adoptar la forma de contextos nous. Diem, per exemple, que un professional ha de ser sòlid pel que fa als coneixements i, a la vegada, líquid perquè cal que tingui destresa per adaptar-se a entorns laborals que es transformen i muden acceleradament. El sòlid és dur i inflexible, mentre que la condició líquida flueix, llisca i això va especialment buscat en el món laboral.
La paraula incertesa o complexitat són també molt emprades per referir-se a l'època actual, així com, també, el mot interdependència. Vivim temps caracteritzats per la incertesa, per la dificultat de fer pronòstics a curt i a llarg termini. És molt difícil predir, amb garanties, quins canvis tindran lloc en el futur social, polític, cultural, econòmic o religiós, perquè hi ha una profunda interdependència de tots els sistemes, de tal manera que és summament ardu controlar i dominar totes les variables que hi ha en joc. En l'economia ho hem pogut constatar en pròpia pell. Hi ha un univers de variables que no dominem i que susciten canvis tant a nivell micro com macro que trenquen totes les prediccions.
Tal vegada, la millor paraula per expressar l'època que estem vivint, o patint, segons com es miri, és volatilitat. La societat líquida ha donat peu a un univers volàtil on tot allò que era sòlid no solament ha esdevingut líquid, sinó summament volàtil, inestable, efímer i fugisser. Aquesta situació té efectes tant a nivell social com econòmic, però també psicològic. Els éssers humans necessitem pilars sòlids per viure, una terra ferma per sostenir-nos i desenvolupar els nostres projectes. Per poder fer un salt, cal prémer fort contra terra i elevar-se, però si la terra és flonja o volàtil, és impossible elevar-se, saltar cap amunt.
La volatilitat s'aplica a totes les esferes de la vida humana. Són volàtils els càrrecs públics; les institucions, els vincles, el convenis, les creences, les conviccions, les aliances, els partits polítics, els contractes, les parelles, les relacions amicals, també les conviccions morals i religioses que semblaven més profundament arrelades. La tesi de la volatilitat es podria resumir en una idea heraclitiana: tot canvia, o bé a través d'una tesi budista: no hi ha res permanent: ni el jo, ni Déu, ni els principis, ni les creences.
Els projectes a llarga distància requereixen, però, de conviccions sòlides. Les aventures difícils de realitzar exigeixen fonaments ferms. En els entorns volàtils, la paraula donada no té pes, perquè la mateixa paraula es desfà en l'aire en mil partícules i perd el seu valor. La volatilitat fa esclatar pels aires la virtut de la confiança, que és el principal valor de la societat. Quan tot és volàtil, no confiem en res ni en ningú, ni tan sols en nosaltres mateixos, perquè no tenim la certesa de poder garantir que allò promès romandrà al llarg del temps.
