En dos fronts

L'islam mai no té res a veure amb els crims que es cometen en el seu nom. És un axioma en què polítics, periodistes i tota mena d'experts coincideixen l'endemà de cada matança, i és un privilegi que no es concedeix a cap altra doctrina. Tanta unanimitat indica, si més no, que ens estem perdent alguna cosa. Prou sabem que, si tots els seguidors de la religió islàmica conspiressin per veure'ns morts, la nostra existència seria encara molt més complicada; si s'ha d'insistir tant en una evidència és que no es pot deixar de banda l'aspecte religiós. Els assassins comencen a disparar cridant “Allahu-àkbar”, que significa que Allah és el més gran –Allah no té res a veure amb Déu, encara que hi ha qui tradueix Allah per Déu, i això també indica alguna cosa–; és un lema unànime en tot l'islam, no una consigna de partit. No ho deuen
fer pas per posar l'imam de la parròquia en un compromís, per tant no es pot dir que la fe sigui aliena a l'afer.

Un article de Salman Rushdie, publicat setmanes després de l'11 de setembre del 2001, es titula precisament Sí, això té a veure amb l'islam; hi esmenta una vella frase, irònica: “La malaltia que està en nosaltres, prové de nosaltres mateixos.” Res de nou, encara. L'altra idea recurrent és que estem pagant les culpes dels nostres avantpassats, tot allò de l'imperialisme i les colònies. Alain Finkielkraut fa pocs dies acaba
de remarcar que “el gihad no és un retorn del pèndol, és un projecte de conquesta”, i que “Occident s'ha de desfer de la creença megalomaníaca que, tant per les coses bones com per les dolentes, té la iniciativa”. Els islamistes no són conseqüència de res, sinó un subjecte històric contra el qual la guerra
és inevitable, però “no és bombardejant Raqqa que s'arreglarà el problema de la secessió cultural a Molenbeek” i a tants altres llocs. El retrocés de l'Estat ha facilitat que en l'humus islàmic floreixin herbes verinoses; ara es veu obligat, també, a recuperar els seus territoris perduts, on actua l'avantguarda del
califat reinstaurat a l'Orient Mitjà.