Cabines

El que sorprèn del fet que un grup de veïns de Castell-Platja d'Aro hagi presentat més de 400 firmes perquè es torni a instal·lar una cabina telefònica en una plaça no és la recollida de firmes en si mateixa, sinó l'objectiu. El que sorprèn és descobrir que fins fa poc, ja ben entrat el segle XXI i amb una proliferació gairebé insultant de mòbils, encara quedava alguna cabina que funcionava. Al marge dels motius que tinguin aquests veïns per reclamar un servei que més d'un ja considera obsolet, el que permet aquest fet és constatar que hi pot haver vida més enllà del mòbil malgrat que molts pensin que això és gairebé impossible. Els fets demostren que encara hi ha alguna persona o que no en té –sí, sí, pot ser!– o que no necessàriament el porta sempre a sobre i per això encara necessita un objecte tan anacrònic com una cabina. Segurament que per aquestes persones la necessitat és puntual, com també hauria de ser-ho la del telèfon mòbil per als milions de persones que es pensen que no podrien viure sense. En pocs dies de diferència he sentit sonar mòbils en un casament i en un enterrament i he sentit com el contestaven amb tota normalitat dins el cine i en plena projecció de la pel·lícula corresponent. Per no parlar de la gent que sense cap contemplació, ni educació, ni respecte et deixa amb la paraula a la boca per contestar una trucada que el més probable és que sigui per parlar del temps. El que és el súmmum és que et pengin el telèfon fix per contestar el mòbil, donant per fet que el que ens arriba a través d'aquest aparell ha de ser millor i més important. Tot plegat és un error. No tinc cap mena de dubte que el mòbil ens ha facilitat molts aspectes de la vida quotidiana i de la feina, però també l'ha espatllada a molts en convertir-se en una addicció que acabem patint tots plegats menys les companyies telefòniques que la promouen.