Opinió

Vuits i nous

Solstici

Efectivament no hi ha res de nou sota el sol. L'Ajuntament de Barcelona recomana celebrar el solstici d'hivern en comptes de Nadal. Bé, no sé si la paraula és “recomanar”, però es tracta d'una intenció aproximada. El que passa és que els que van situar Nadal a final de desembre ja ho van fer per celebrar el solstici d'hivern i l'alegria de comprovar que els dies s'allarguen. O per seguir-ho celebrant com ho feien els homes –i les dones– des que anaven amb uns eslips i caçaven a cops de pedra o de destral i es preguntaven si el sol que veien declinar coneixeria un nou naixement. Gairebé totes les festes religioses són una suplantació d'altres de més antigues. Una suplantació, i una manera de seguir-les celebrant. Sense Sant Joan, sense Nadal, sense Tots Sants o Pasqua els homes que van substituir els eslips i la destral per una túnica, una cullera i un míssil aviat s'haurien oblidat dels equinoccis i els solsticis i les seves festives supersticions i avui aniríem perduts pel calendari. Que Nadal també és una superstició? En tot cas tothom sap, i l'Església la primera, que Jesucrist no va néixer el vint-i-cinc de desembre. L'Església, totes les esglésies, han fet molt per protegir l'ecosistema festiu, i si dic “ecosistema” és perquè ara es diu així i davant aquesta paraula impressionant tothom es treu el barret i queda convençut. L'Ajuntament de Barcelona no eliminarà el pessebre de la plaça de Sant Jaume. Tampoc, els llums del carrer. Els llums no calia perquè fa temps que no evoquen res de religiós. El pessebre és la natura que reneix plantada al mig de l'asfalt. Diguem-ho així. Ara: l'Església i el poble cantaven cançons davant el pessebre. Té el seu Fum, fum fum, el solstici?

Ahir es va celebrar el black friday. Ja es veu que és una creació anglosaxona. La superstició hi té un paper: es tracta de girar en positiu un dia –el divendres, i en aquest cas l'endemà del dia d'Acció de Gràcies americà– que moltes cultures tenen per nefast. El black evoca la nit i aquelles jornades en què les botigues obren fins molt tard i els clients se senten protagonistes d'una acció entre clandestina i ancestral. Totes les festes amb més intensitat vermella al calendari tenen un component crepuscular. El comerç nocturn es fa a hora de la missa del Gall, de les fogueres, de la castanyada i del ciri pasqual. No hi ha res nou sota el sol, ni tampoc sota la lluna. Em corregeixo: sí que n'hi ha. Fins ara les festes atàviques que després eren batejades per l'Església acabaven esdevenint un pretext comercial. Ara el comerç s'hi anticipa.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia