El Segarra-Garrigues vist pels seus regants

Darrerament estem llegint informacions sobre el projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues i des de la comunitat de regants del canal volem aportar el nostre punt de vista, ja que no sempre s'ha ofert contingut veraç i, en ocasions, han estat notícies parcials o errònies que queden lluny de la realitat del projecte. El canal es va dissenyar a partir dels estudis hidrològics necessaris per construir una obra d'aquestes característiques però, malauradament, hi ha variables climàtiques per a les quals només ens podem basar en previsions i dades estimades.

És veritat que hi ha regadius que consumeixen molta aigua i dels que se'n critica l'eficiència, i és precisament per aquest motiu que es recomana modernitzar els regadius per aconseguir un estalvi d'aigua i una major eficàcia. Al canal Segarra-Garrigues el sistema està construït amb l'última tecnologia, sent un dels regadius més moderns d'Europa, tant pel que fa a eficiència de reg com en respecte al medi natural, eixos clau del projecte. Més del 50% de les hectàrees amb possibilitat de regar ja ho estan fent, per la qual cosa podem afirmar que sis anys després de posar les primeres finques en reg al sector 1 a la zona alta del canal i al sector 12 al baix Segre, tenim unes 7.000 hectàrees que estan pagant l'adhesió al reg sobre les 13.500 hectàrees totals. Aquest grau d'adhesió és satisfactori si tenim en compte les dificultats que comporta transformar el secà en regadiu i les característiques demogràfiques i econòmiques del sector agrari lleidatà. D'una banda, ens trobem amb una població envellida i es percep una falta de relleu generacional i, de l'altra, són evidents la falta d'ajuts públics, les dificultats de finançament, la descapitalització del sector i uns preus per sota del cost de producció en molts productes agraris. Malgrat tot, les zones que actualment estem posant en reg tenen una adhesió superior al 70%.

Un dels factors que contribueix a frenar el ritme d'adhesions és l'elevat cost de la connexió al regadiu, però mirant més enllà de la dada, veurem que si comparem preu i prestacions amb altres regs de suport, al Segarra-Garrigues estem en una situació més favorable, ja que tenim l'avantatge de les prestacions d'aigua discrecional. És per aquest motiu que des de la comunitat de regants dediquem tots els esforços a demanar suport a l'administració perquè el regant pugui accedir al regadiu en millors condicions que les actuals, ja que el preu és prohibitiu per a segons quin tipus de conreu. Però sense cap mena de dubte, la limitació més important a la qual s'enfronta el projecte del Segarra-Garrigues, i que posa en risc la seva rendibilitat, és haver de donar compliment a les directrius de la Xarxa Natura 2000 i la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) que l'acompanya, amb l'assignació de moltes hectàrees declarades de zona especial de protecció de les aus (ZEPA). Aquestes limitacions han provocat la paralització de projectes, fent que moltes persones que esperaven disposar d'aigua per continuar fent la seva activitat agrària no ho hagin pogut fer.

En aquests moments, la infraestructura (construïda pel govern espanyol mitjançant l'empresa ACUAES) està acabada i l'embassament està previst que s'acabi, com a molt tard, l'any 2017. La xarxa de regadiu, obra a càrrec de la Generalitat, també s'està a punt d'acabar (el 80% ja està completada). Per tant, les inversions que es fan a partir d'ara són per finalitzar l'obra i tenen un retorn immediat de part de la inversió.

Així doncs, en aquest moment ningú pot qüestionar ni la viabilitat, ni l'oportunitat, ni la necessitat del regadiu del Segarra-Garrigues, ja que tenim garantida l'aigua per regar la totalitat de les hectàrees. Els que ens dediquem a l'agricultura sabem que sense aigua és impossible fer una agricultura rendible i que, generalment, aplicant una bona tècnica de reg i de conreu a cultius de secà es poden multiplicar per deu les produccions. Només d'aquesta manera podem rendibilitzar les nostres explotacions i complir amb el que ens demana la societat: que produïm aliments sans i de qualitat per atendre les demandes actuals i futures.

I tot i que el principal ús de l'aigua del canal és l'agricultura, també ha de servir per abastir altres sectors, com ara la ramaderia i l'agroindústria, i, en definitiva, per dinamitzar tota l'economia de la demarcació. No hem d'oblidar que l'agrari és el principal sector econòmic de Lleida i que la transformació d'aquestes 68.000 hectàrees de secà a regadiu poden aportar un canvi en la nostra economia. Per aquest motiu, demanem el suport i la complicitat de tota la societat de Lleida i dels estaments públics i privats.