Eleccions a l'Estat
M'han arribat opinions de tota mena. Algunes, més o menys moderades, altres, més radicals. Totes fan referència a les votacions que han de tenir lloc d'aquí a ben pocs dies, concretament el dia 20 de desembre, a tocar de Nadal. A Catalunya estem vivint uns moments molt especials. Fa dos mesos i escaig vam fer eleccions, que eren per al Parlament de Catalunya, però tothom teníem clar que era un plebiscit. No hi va haver una majoria absoluta i fins avui no hi ha hagut manera de formar govern. I sembla que les possibilitats que s'arribi a un acord són molt minses. I, mentrestant, Rajoy va convocar tots els espanyols a votar un nou govern per a l'Estat. I aquí ve la pregunta que es formulen molts catalans: cal que participem en un govern d'Espanya, o ens n'hem de mantenir al marge? Com he dit, hi ha opinions de tota mena. I una altra pregunta, encara, que ens podríem formular seria: el diari, n'ha de parlar o seria millor passar-ne com si no ens afectessin per a res als catalans? Responem a les dues preguntes. El diari no ha de dir si és bo per a Catalunya anar a votar a les eleccions d'Espanya. Cadascú amb la seva consciència. Jo, personalment, crec que sí que s'hi ha d'anar, i jo hi aniré. De moment no som independents, el govern de Madrid se les heu per fer-nos la vida impossible i no podem passar-ne. Com a primer pas, doncs, crec que hauríem d'aconseguir que a Madrid hi hagués un altre govern, que com a mínim obrís un diàleg amb els catalans. Ja sabem que el PP de Rajoy no ho farà mai. Al contrari, la seva posició és d'anar-nos escanyant fins a veure'ns agenollats demanant caritat. Si continua manant el PP ja sabem el final que ens espera, la mort no ja de la independència sinó fins i tot de la nostra autonomia. No sé si els vots dels catalans poden ajudar a obrir altres camins que com a mínim permetin un diàleg. El que és cert, segur, és que si no votem la situació està cantada. Estem davant d'aquella posició que és més vella que l'anar a peu. Hem d'estar a fora i no voler saber res del que es cou a Madrid, o bé hem de mirar des de dintre si canviem una mica les coses. Som conscients que no hi ha cap candidatura d'àmbit estatal que ens pugui donar una mica d'esperança de canvi, als catalans. Els grans partits estatals ja saben que amb Catalunya no poden, per això es radicalitzen amb posicions que a la resta de l'Estat els puguin donar vots. Llavors crec que la nostra missió és enviar a Madrid representants nostres que facin el que puguin per explicar la situació en què ens trobem. Si no hi som, ells estaran molt tranquils i ens destrossaran. Conclusió, per mi: siguem-hi i tant de bo que els nostres vots fossin decisius per implantar un govern que, com a mínim, acceptés el diàleg. Veritablement tot anirà molt just i no es preveuen grans majories. Però a vegades, en política, un bon grapat de minories poden fer una majoria. Que no es perdi per nosaltres.
I ja que parlem d'eleccions, un lector em deia dies enrere que el diari ja es podia anar preparant per afrontar unes noves eleccions. Ja sabem que hi ha opinions per a tot, però molta gent està molt empipada amb l'actitud de la CUP. A mi no em ve de nou, ells en el fons tenen vocació d'oposició, i és bo que hi siguin. Però no crec que Junts pel Sí hagin d'estar pendents del que volen els de la CUP. Molta gent, i m'ho han fet arribar, desitja que en Mas foti un cop de puny a la taula i vagi a les noves eleccions. Tot plegat s'ha deteriorat massa per poder salvar els mobles. Esborrem-ho tot i tornem a començar. Hem aguantat 300 anys, tampoc vindrà d'un o dos més. Feina al diari no en faltarà, passi el que passi. Sembla que els lectors estan contents del tractament d'El Punt Avui tant pel que fa a les estatals com a les catalanes. I el més important, el diari no ha estat neutre, tot i que sempre hi ha hagut un ventall d'opinions que ajuden el lector a definir-se. A classe em van ensenyar que els mitjans de comunicació havien de ser objectius. Però ha plogut molt, i en aquests moments em pregunto: quina objectivitat?