Abstenció

En vista del repte electoral, qualsevol presa de posició dels partits correspon a la seva pròpia lògica: afrontar-lo en solitari, en coalició i fins i tot optant per l'abstenció justificada. Cal suposar que és el resultat de les valoracions fetes i debatudes, en què cadascú decideix allò que li pot donar més rendibilitat o pot mostrar la seva coherència. Tot és lògic i tot és lícit. Amb tot, he de confessar que em costa entendre les posicions abstencionistes, tant personals com col·lectives. Crec que en cada consulta es juga alguna cosa del nostre esdevenir i per això és important participar-hi. Fins, com a protesta, puc entendre qui es presenta a unes eleccions i després, com a decisió política de rebuig, no ocupa els escons guanyats. Però renunciar a presentar-s'hi no entra en els meus esquemes personals. Es dirà, per part dels abstencionistes, que tals o tals altres no són les seves eleccions i que la seva actitud és una manera de demostrar la desconnexió amb determinades institucions, en les quals no es creu ni es vol creure. Més hi ha una valoració posterior a la qual es renuncia: es deixa orfes els votants d'aquella opció determinada. Qui vota una ideologia concreta, representada per un partit concret, i es veu obligat a cercar una altra papereta, és convidat a un acte d'infidelitat que fins pot tenir repercussions posteriors.

En les actuals eleccions per guanyar un tiquet per viatjar a Madrid, la CUP ha renunciat a presentar-s'hi, de la mateixa manera que en les europees renuncia a la cursa per anar a Brussel·les. Els cupaires tenen clar que no creuen en l'actual maremàgnum europeu ni en les conxorxes de los Madriles i decideixen alegrement no anar a la grenya electoral, per mantenir la puresa de les idees. Permeteu-me preguntar: què els cal fer, als 330.000 electors que van fer el gros de votants aconseguit en les darreres consultes?; o, encara, es pot cridar a l'abstenció a qui desitja confrontar les idees a les urnes? Doncs sí, optar per l'abstenció és lícit, no sé si lògic, però potser és la manera més còmoda de mantenir uns principis que alguns pensem que només es reforcen en la confrontació en l'arena política on, al final, s'exposen les raons del perquè de tot plegat.