Rivera, el llop amb pell de xai

Si preguntéssim a cent persones quina és la ideologia de Ciutadans (C's), segurament obtindríem cent respostes diferents. En deu anys de vida, el partit d'Albert Rivera ha pretès identificar-se amb la socialdemocràcia, amb la dreta reformista, amb els liberals i ara es presenta com l'hereu del centrisme de Suárez. En un temps rècord, Rivera –que el 2002 va sol·licitar l'ingrés com a militant del PP– ha recorregut un ampli ventall de l'espai ideològic, en una demostració d'oportunisme i demagògia. El vot a Rivera és un xec en blanc. Sense anar més lluny, després de 9 anys de diputat –en té 36–, es reivindica com un exponent de la nova política i la regeneració democràtica. I, tot i que potser no tothom se'n recorda, en els seus primers anys d'activitat política C's tenia com a únic argument l'atac a la llengua catalana i a la immersió lingüística a les escoles.

En els darrers temps, aprofitant-se de la vergonyant corrupció que ha afectat la majoria dels partits governants i del descrèdit de moltes institucions de l'Estat, Rivera ha agafat la bandera de la regeneració i, d'eslògan en eslògan, ha aconseguit presentar-se com l'home capaç de modernitzar Espanya. Entre els seus mèrits principals hi ha l'aposta incondicional dels grans grups mediàtics espanyols, especialment Planeta, que han posat al seu servei Antena 3, La Sexta, Onda Cero i La Razón. Però també s'han sumat a la seva causa amb intensitats desiguals El Mundo, La Vanguardia i, a vegades, El País. Quan els grans grups mediàtics vinculats a la dreta espanyola fan una aposta per C's no és per convenciment, sinó per l'interès de frustrar que es pugui forjar una alternativa aprofitant la davallada electoral del Partit Popular. I això val per a les eleccions i també per a l'escenari posterior a l'hora de formar govern. De la mateixa manera que C's ha donat suport al PSOE perquè després de 34 anys pugui continuar governant Andalusia i ha donat suport al PP per mantenir el govern de la comunitat de Madrid, passat el 20-D tindrà un atac de responsabilitat i acabarà fent president Rajoy. Calcem-nos.