La força i el desordre
Deu hores va durar el debat a la Cambra dels Comuns per aprovar la decisió del govern de Cameron de bombardejar objectius d'Estat Islàmic. Els atemptats de París han mobilitzat els polítics, desorientats perquè no saben com fer front a una guerra d'enemics il·localitzables. Després d'una sessió agitada en la qual 66 diputats laboristes van votar la proposta conservadora de Cameron, quatre avions començaren a tirar bombes sobre objectius indeterminats dels territoris que formaven part fins fa poc de Síria i l'Iraq. El president Hollande va fer el mateix just després de la matança de París. Obama segueix liderant les operacions de càstig des de l'aire. Rússia també bombardeja. Israel i l'Aràbia Saudita ho fan esporàdicament. Alemanya ha aprovat l'enviament de 1.200 soldats a la zona i ha ofert uns quants avions que ajudarien a les operacions però no llançarien bombes. Mariano Rajoy fa la viu-viu i evita comprometre's en operacions militars. Podrien perjudicar la seva campanya electoral.
El problema principal no es troba als països des dels quals s'ha fomentat el terrorisme d'ençà dels atacs de l'11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington. S'han lliurat dues guerres que s'han perdut. A l'Afganistan i l'Iraq la situació és igual o pitjor que abans de la intervenció militar occidental. Les primaveres àrabs de 2011 han creat frustracions i inseguretats col·lectives. L'ús massiu i indiscriminat de la força per part occidental no ha servit de res. És més, ha empitjorat la situació.
Mentre cauen les bombes al territori on té la seu el Daesh, es bombardegen caravanes de camions plens de petroli, s'ataca les ciutats més importants conquerides pels gihadistes, Europa viu la incertesa política i de seguretat derivada de les divisions internes arran de com combatre el terrorisme que també s'incuba en els barris de les grans capitals.
S'ha de respondre amb la força quan és la força la que colpeja les víctimes innocents europees. Però s'ha de veure com es combat el terrorisme de ciutadans francesos, espanyols o britànics que marxen a engrandir les files dels terroristes o bé responen a les instruccions rebudes d'Estat Islàmic per atacar objectius de ciutats europees.
Els atacs del 13 de novembre a París foren perpetrats per persones que vivien a França, Bèlgica o altres indrets d'Europa. Brussel·les fou pràcticament paralitzada amb unes mesures de seguretat inèdites sense que s'arribés a descobrir els terroristes que suposadament havien col·laborat en els atemptats de París.
Bombardegem territoris del Daesh però el perill més imminent el tenim a casa. Cap país europeu amb una població musulmana significativa ha aconseguit resoldre el problema de la integració. Gran Bretanya i França ho han intentat fer des del multiculturalisme o des de la integració. A Suècia, ciutats com Göteborg tenen barris segregats. La generosa política d'asil ha reduït les seves cotes de refugiats. L'actitud oberta de la cancellera Merkel convidant centenars de milers de refugiats sirians que anessin a Alemanya està en revisió, tot i que el govern conservador no ha canviat el seu plantejament polític.
Hi ha un problema d'intel·ligència per controlar el que passa a l'interior de les societats europees. A Catalunya, per exemple, se'ns adverteix del perill d'atacs del gihadisme que podrien estar preparant-se per persones que viuen aquí temporalment o permanentment. El perill de promoure un moviment islamofòbic posant en el mateix sac tots els musulmans que viuen aquí seria una equivocació molt gran.
Els partits xenòfobs creixen en les eleccions de molts països europeus. Les enquestes indiquen que augmentaran la seva representació parlamentària en les properes eleccions. Avui, els francesos poden donar la victòria, segons les enquestes, al Front National de Marine Le Pen en les eleccions regionals. El fet que en les properes eleccions generals espanyoles no s'espera cap avenç de partits xenòfobs no vol dir que el rebuig a l'estranger, especialment al musulmà, no sigui latent en la societat.
Europa pot seguir bombardejant posicions d'Estat Islàmic per colpejar els bàrbars que ens voldrien fer tornar a l'edat mitjana. Però si s'està en guerra contra aquest enemic que també conviu amb nosaltres, és més important que s'afronti la situació globalment compartint dades d'intel·ligència, coordinar els atacs aeris, determinar com es poden optimitzar les accions contra un enemic que no es pot destruir amb els conceptes de les guerres convencionals. Tenim un problema seriós, aquí i a l'Orient Mitjà, i no sabem com resoldre'l. La força cega no és la solució. Cal més intel·ligència, més política, més complicitats amb els països musulmans que són els més perjudicats pel terrorisme que originàriament prové dels seus territoris.
