Voluntariat garrotxí

Dimecres passat, i en sessions de matí i tarda, a Olot hi va haver una trobada formativa del voluntariat que em va semblar absolutament interessant i original. Estava organitzada de cara als voluntaris i les voluntàries de residències i centres de dia de la capital i comarca. Com a voluntari que sóc una mica del centre de dia del meu poble, hi vaig anar amb dos amics que també ho són, a la sessió del matí. Esperàvem assistir a una conferència teòrica o xerrada informativa més o menys interessant i/o amena, però ens vam trobar amb una bella sorpresa.

Res del que ens pensàvem: la trobada consistí en l'actuació d'una companyia teatral formada per gent gran i no tan gran, que es dediquen a representar obres amb temaris que tinguin a veure amb l'atur, els problemes de la vellesa, les relacions socials i laborals, el tracte a la gent gran i qüestions semblants. Sembla que la idea va néixer al barri de Sant Miquel d'Olot, i és al casal d'aquest barri on hi hagué la trobada. L'obra durà menys d'una hora, transcorria en una residència de gent gran i mostrava tota mena de situacions possibles entre els usuaris i el tracte que rebien per part de cuidadors i familiars. Hi hagué sovintejades interrupcions que podia demanar el públic al moment que volia, per denunciar l'actuació d'una auxiliar sanitària, d'un familiar, d'un voluntari o voluntària, de manera que tothom hi podia dir la seva quan volia. Tot era portat amb un ritme molt àgil, i dirigit de forma genial per una noia que donava la paraula als espectadors, que llançava idees, que preguntava sobre millores en la situació, etc. Els actors eren pràcticament enmig del públic i, tot i no ser professionals consagrats, interpretaven a la perfecció cadascú el seu paper, de manera que s'hi retratava prou bé l'ambient i les relacions humanes d'una residència o un centre de dia.

Molt didàctic, tot plegat, molt participatiu, vital i útil per als voluntaris que assistien a aquesta original i efectiva trobada informativa d'Olot. Els personatges eren tots entranyables: tant la frenètica auxiliar sanitària, com l'àvia abandonada per la família, com l'usuari que no volia iogurts o el que no volia llegir revistes del cor, com els familiars visitants o els que només telefonaven. Felicitats per la bona feina d'aquesta petita companyia teatral que es diu Hastalàs –intentin endevinar per què.