Espanya té por
Espanya té por. Jo també en tinc, si penso en les conseqüències d'aquesta por. Espanya té tot el poder polític, controla els diners del catalans i és conscient que sense Catalunya, Espanya patiria molt. I parlo des d'un punt de vista estrictament econòmic.
Catalunya té el 7% del territori de l'Estat, ben poca cosa. El 16% de la població, un percentatge que ens indica més concentració dels seus habitants i d'unes ciutats amb personalitat econòmica pròpia, mentre que les capitals castellanes, aragoneses i andaluses, entre d'altres, estan més aïllades i voltades de comarques agrícoles no gaire riques. El producte interior brut –PIB– dels catalans representa un 18% del de l'Estat, o sigui que cada un de nosaltres és més competitiu –produeix més– que la resta de l'Estat. Les exportacions catalanes són el 25% del total de l'Estat espanyol.
Catalunya va ser la fàbrica d'Espanya fins ben avançat el segle XX. Amb les inversions americanes, el poder polític espanyol es va adonar que la indústria tenia una gran importància. Espanya havia fracassat en la seva revolució industrial al segle XIX, mentre que Catalunya en va ser pionera al sud d'Europa. La crisi d'Abengoa és la de la primera i única gran empresa andalusa i la seva desaparició suposaria un daltabaix. El turisme ha estat i és un motor de desenvolupament econòmic. I difícilment deixarà de ser-ho per a nosaltres, gràcies a la situació geogràfica i a la inestabilitat dels països àrabs al vessant sud del Mediterrani. El turisme rus, per exemple, tornarà poc o molt a Catalunya, ja que no pot anar a Turquia i no anirà a Egipte, que eren les seves principals destinacions. Barcelona té una marca internacional molt positiva, mentre no la fem o ens la facin malbé. Si parlem de diners, tots els experts seriosos saben que Catalunya és solidària amb la resta de l'Estat. Quan l'inefable ministre Montoro i la no menys inefable Soraya Sáenz de Santamaría diuen que gràcies al govern espanyol es pagarà els farmacèutics catalans, s'obliden d'afegir-hi que per cada 100 euros que rebem, l'administració espanyola ha rebut abans 120 euros dels contribuents catalans. Barcelona és un dels primers ports del Mediterrani i la frontera catalanofrancesa, el primer accés a Europa des de la península.
El govern espanyol fa rotundes afirmacions sobre la unitat indestructible de l'Estat. És una crida als sentiments de la població espanyola, al mateix temps que insisteix que Catalunya no rebrà mai res que la distingeixi de la resta. Però, a més, Espanya té por de les conseqüències econòmiques d'una possible separació de Catalunya. Aquí alguns parlen dels problemes que tindria una Catalunya estat. I els que tindria Espanya sense Catalunya? Per això, comparteixo la seva por. Si el procés tira endavant, no veurem tancs a la plaça de Catalunya, però tot el poder polític de l'Estat està abocat a escanyar-nos. Per això, penso que hem d'estar preparats per ser generosos amb Espanya, si volem tirar endavant. Escòcia és un país que rep diners de la Gran Bretanya. Catalunya és un país que en dóna. S'adonen de la diferència?
