8.279.845 euros

“L'any 2009 El Canal de Salt i el Teatre de l'Archipel de Perpinyà, a través dels seus ajuntaments respectius, es van aliar en un projecte interregional de tres anys anomenat “Escena catalana Transfronterera”, que comptava amb fons europeus, amb un pressupost de 8.279.845 euros a repartir entre Perpinyà i Salt. L'objectiu era clar: apostar fort per les arts escèniques amb la idea de fomentar els vincles entre banda i banda dels Pirineus aprofitant la proximitat geogràfica, la història i la cultura comunes i, al mateix temps, crear un punt de producció i difusió conjunt que ajudés a potenciar el teatre a cada costat de la frontera.”

Ens hem permès copiar aquest paràgraf de la revista Culturae Magazine cultural Girona-Roussillon perquè publica una xifra significativa: 8.279.845 euros gastats en tres anys per fomentar la interculturalitat; una activitat que està aturada i morta. Què ha passat? Que quan es varen acabar les misses, complerts els tres anys de programació, el projecte es va morir. S'equipà a Salt –volent-se posar a l'altura de Perpinyà– l'edifici d'El Canal, que havia de tenir una programació estable i recíproca amb el Teatre de l'Archipel. Salvador Sunyer, director de Bitó i de Temporada Alta, ho manifesta de manera expressiva: “Gairebé cada matí, amb la moto, passo davant d'El Canal i no hi ha ni un sol dia que no em sàpiga greu, que no em digui a mi mateix: «Tanta feina per a res!».”

La idea de lligar Perpinyà amb Catalunya ha topat amb la crua realitat. Per començar, als francesos no els agrada que els parlin en una llengua diferent a la seva. Per a molts rossellonesos, el català és una “llengua folklòrica”, però no pas una “llengua culta”. Domènec Reixach, fins ara director de l'Archipel, i que justament se n'acaba d'acomiadar, diu que quan allà es programa en català, l'assistència del públic baixa molt, tot i que se subtituli en francès; i és perquè per a la joventut francesa el seu segon idioma és l'anglès. Hi ha també el problema de l'IVA. A Espanya la cultura paga un 21% (un autèntic atracament!) mentre que a França paga un 5,5%. Sobren comentaris.

També cal dir que el govern francès destina un 2,8% dels seus recursos a la cultura, mentre que l'espanyol n'hi destina un 0,9%. A França els diners són públics, provenen dels impostos que paguen i prioritzen tot el que sigui “de la pàtria”. El que ve de fora –inclòs el català– es respecta, però es valora poc.

I per part catalana, l'Ajuntament de Girona no va veure cap problema a deixar construir El Canal a Salt, quan hauria d'haver estat construït a la capital. Era Girona, qui s'havia d'homologar amb Perpinyà! Allà, en un racó de l'antiga Coma Cros, hi ha un teatre tancat la majoria de dies, i oblidat. Un teatre sense ànima!