Fem Estat

Catalunya ja té estructures d'Estat. Una d'elles és l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Creada el 1907, és una corporació pública i neutral, vigent i vigorosa, consolidada i fecunda, activa, innovadora, emprenedora. Ho prova ara que hagi engegat, per segon any, una iniciativa de dinamització de la llengua catalana; una campanya que rutlla amb els suports de l'Observatori de Neologia de la UPF i de Catalunya Ràdio. És la convocatòria del concurs per triar “la paraula nova de l'any”. Fins al 15 de gener es poden enviar neologismes candidats a guanyar el reconeixement com a mot característic de la constant regeneració de la llengua viva. El terme escollit el 2014 fou estelada. El programa El neologisme de l'any arrenglera l'IEC amb propostes anàlogues promogudes per editorials angleses (Chambers, Oxford o Merriam-Webster's). Aquestes afinitats internacionals s'adiuen amb el projecte de progrés que va dissenyar Enric Prat de la Riba en fundar l'IEC. El seu dictamen inicial (1907) segueix el model de l'Institut de França, centre d'estudis republicà, sobri, compatible amb antigues i venerables acadèmies. La missió que el nostre primer estadista encomanà a l'IEC era “l'organització de tot el que es refereix a la cultura genuïnament catalana”. Per damunt de tot, la llengua, en constant evolució. La Secció Filològica de l'IEC desplega aquesta tasca amb les altres seccions i amb el propòsit d'integrar les palpitacions del temps, com diria Xènius, respecte a la parla renovada pels mitjans de comunicació i la vida quotidiana. Per aquesta raó la incorporació de membres a l'IEC no obeeix als requisits de l'administració universitària ni als sistemes de jerarquització funcionarial. En matèria de vitalitat de la llengua és significatiu que la meitat dels fundadors de l'IEC fos gent de premsa (Miquel dels S. Oliver, Pere Coromines, Josep Pijoan, Puig i Cadafalch), i que ara a la filològica hi hagi periodistes, escriptors i professionals de l'idioma. Un Estat ha d'enrobustir la seva llengua mitjançant eines com l'Institut. El president Prat bastia estructures d'Estat sense dir-ho.