Guerra eterna

Les eines de les noves tecnologies et fan regals inesperats. El darrer ha estat saber que l'any 1944 el governador civil de Girona, José Hernández Hernando, va fer un informe positiu sobre les activitats del meu avi Lluís Ribas Crehuet per concedir-li poder creuar la frontera per ser “depurat”. En aquest informe explicava que el farmacèutic gironí era “de significación izquierdista” i que quan va esclatar el “Movimiento” es trobava a Barcelona formant part activa de la revolució conduint un camió per transportar ferits i municions i que, durant el “Dominio rojo en Gerona”, va desenvolupar el càrrec de vicepresident d'Acció Catalana, “jefe de la Cruz Roja”, “Vocal del Comité de Defensa Pasiva” i membre del Comitè de Sanitat. Amb un ànim de magnificència també deia que, a pesar que “se le observa buena conducta y que no se le conocen ideas religiosas”, se'l detingués quan passés la frontera.

L'avi no va tornar fins al juliol del 1947. Havia estat vuit anys exiliat a França. Finalment no va ser detingut però, com que la policia se li va quedar el passaport, la seva llibertat va quedar immediatament amputada. Durant aquells vuit anys d'absència, mentre que per a ell els seus fills creixien, per la meva mare i els meus oncles el seu pare s'havia fet vell. Quan un infant deixa de veure un adult durant un temps important el gran, davant dels ulls de la criatura, només envelleix.

Aquesta estada a França i els lligams posteriors que va comportar ens van fer a tots profundament francòfons. A casa, tot l'univers francès és un símbol i un emblema del que ha de ser l'educació, el bon gust i sobretot la llibertat i la tolerància.

Quan aquest mite de progressisme i respecte rep un atac terrorista, t'adones que no hi ha res ni ningú que es salvi del perill. Que en aquest nostre present i en un immediat futur hi ha una constant universal que ens agermanarà per sempre i ens fa i ens farà vulnerables. Que els radicals islamistes no respectaran res ni deixaran que res els aturi.

El meu avi, ell que era més aviat agnòstic, després de quasi setanta anys d'aquella guerra civil que va partir el seu país en dues meitats, avui, en aquest conflicte universal en nom de la fe, no hi entendria res.