Farmàcies

En alguna ocasió he criticat el sistema que hi ha en aquest país per autoritzar la instal·lació d'una farmàcia. Se'm fa difícil entendre les raons per les quals una persona que disposa de titulació professional, pressupost, local adient i totes les benediccions municipals pel que fa a l'emplaçament del negoci, finalment no pugui aconseguir el seu propòsit i, sovint, se'n vagi en orris el seu somni de treballar en allò que tants estudis i sacrificis li ha costat. En una ocasió es va intentar posar una farmàcia a Montjuïc, un barri on la comunitat de veïns la demanava de manera insistent des de feia molt temps, però no hi va haver manera de fer-ho possible perquè faltaven unes quantes desenes d'habitants per arribar a la quota que cal acreditar per ser venedor oficial d'específics. No hi fa res que l'aspecte professional i empresarial estigui en regla, el que importa és que no hi hagi competència a prop dels que ja estan instal·lats. Em consta que fa anys es va intentar una iniciativa parlamentària per reconduir aquesta anomalia i apropar-la a les realitats de la competència i dels països europeus però el lobby professional que s'hi varen trobar era tan fort i tan potent que finalment ho varen deixar córrer. Però així com he donat la meva opinió crítica en aquest aspecte, crec que també és el moment de fer costat al col·lectiu de farmacèutics en aquests moments en què es troben indefensos davant la irresponsabilitat d'una classe política que els ha deixat penjats, sense abonar-los els diners que ells han hagut d'avançar de la seva butxaca. Finalment, sembla que se solucionarà parcialment gràcies al fons de l'Estat per al finançament de les comunitats autònomes, però el conseller del ram ja ha avançat que les arques estan buides i, per tant, és qüestió de temps que es torni a generar deute. Els d'aquí culpen Madrid i els d'allí culpen els d'aquí, la cançó de l'enfadós amb la variant d'algunes farmàcies a punt d'haver de tancar, l'evidència de la trista realitat que avui ens trobem. Un alt càrrec de la Generalitat va dir que si els farmacèutics volien cobrar havien de posar un ciri a un sant de la seva elecció, i no ha dimitit ni l'han destituït! Amb un govern que no governa, i no pas perquè estigui en funcions, un procés que no porta enlloc i un vodevil parlamentari, no m'estranya que el conseller Mas-Colell hagi decidit llançar la tovallola en adonar-se que la gestió sanitària és la punta de l'iceberg d'un caos generalitzat. I encara ens queda el bon cop de CUP!