D'insults i hipocresies

El cara a cara de Mariano Rajoy i Pedro Sánchez ja és història, i passarà a la història per l'estratègia adoptada pel candidat socialista, que va fer de la corrupció la seva arma per desmuntar el candidat popular fins a titllar-lo de persona indecent per la seva responsabilitat en el cas Bárcenas. El cara a cara del bipartidisme va derivar en un cos a cos que va agafar per sorpresa un Rajoy acostumat a parapetar-se darrere un plasma; i el candidat va respondre a l'atac qualificant el seu adversari de roí, mesquí i miserable. Una pujada de to que ha remogut la campanya espanyola.

La demoscòpia apuntava que el presidenciable socialista estava perdent pistonada en la cursa cap a La Moncloa, i què millor que treure profit d'una fórmula televisiva pròpia de temps passats i mirar d'agafar impuls a sis dies del 20-D amb un bon cop d'efecte. Ningú no s'esperava que bambi ensenyés les banyes, ni els populars ni el flamant candidat de Podem, Pablo Iglesias, que des d'un altre plató de televisió comprovava que no té l'exclusivitat de l'agressivitat ni de l'insult. Iglesias, que abans i durant la campanya de les municipals va fer de la desqualificació la seva principal arma de confrontació, afirmava sense despentinar-se que el to i les formes utilitzats per Sánchez no formen part de la nova política. Vaja, que ell sí que podia titllar de mafiosos, de gentussa o de traïdors candidats del PP, Artur Mas o Xavier Trias no fa ni set mesos, però ara Pedro Sánchez no pot desqualificar Mariano Rajoy. Tot un canvi en la manera de fer dels adalils de la nova política, que van llimant les seves maneres i utilitzen un nou llenguatge que es va allunyant dels exabruptes per sumar suports ara que ja tenen un peu posat a la Carrera de San Jerónimo. Però potser els caldria no oblidar que ells també han recorregut a aquestes armes, i qui sap si no ho hauran de fer en les pròximes hores o dies. Ja n'hi ha prou d'aquest color!