‘Night in Paris'

A hores d'ara el lector ja ha resolt els seus dubtes, si és que en tenia, i ha emès un vot o ho ha deixat córrer per a una altra ocasió. Això, però, no és pas la fi dels maldecaps. Un cop triat el candidat, cal afrontar reptes més complexos: decidir el reguitzell de regals i regalets que vénen obligats pel calendari que va de Nadal a Reis. El turment mental per atendre (i encertar) la manera d'obsequiar pares, fills, germans, tiets, cunyats i cosinets és general i mena a un paroxisme comprador que deixa extenuats fins els més fervents partidaris de la societat de consum. En fi, festes santes de Nadal. Davant d'aquest panorama tinc per costum rellegir un conte deliciós de Patrice Chaplin, l'autora de novel·les sobre Girona. Es diu Night in Paris, un títol suggeridor que ens remet a potencials nits romàntiques. En realitat, però, és el nom d'un perfum que es venia a Anglaterra els anys cinquanta, en temps encara de postguerra, quan la Chaplin era una nena dels barris perifèrics de Londres. El conte explica la història d'una ampolleta de perfum amb dibuix de torre Eiffel incorporat i marca Night in Paris que es va reciclant, any rere any, com a regal de Nadal entre membres de la mateixa família. La primera que el rep és una nena d'onze anys, de part de la tieta Ethel. Aquell objecte sumptuós li sembla confirmar que, un dia, serà com la Lauren Bacall del pòster que té a l'habitació. La mare, però, aviat li trenca el somni perquè veient que la tieta no ha escrit res a la capsa decideix enviar-lo, intacte, de regal de Nadal a la cosina Violeta, i Night in Paris inicia un atzarós circuit familiar que es perllonga en el temps. Molts anys després, la protagonista, ara actriu a Hollywood, torna a casa. La mare i la tieta són mortes, però a la tauleta de nit apareix l'inefable perfum, encara per obrir. En lloc d'obrir-lo, hi escriu una nota tendra: “Gràcies, tia Ethel, per tots els Nadals.” En un regal tots els Nadals: vet aquí un miracle esperat i un cant al reciclatge.