Frigorífics del Ter

Fins a mitjans del segle passat la campanya càrnia s'acabava al juny i es tornava a obrir una nova campanya al setembre. Durant els mesos de juliol i agost els escorxadors eren tancats perquè no hi havia sistemes per conservar la carn, fet que obligava a fer un parèntesi en la matança. Ben aviat la tècnica va permetre construir i instal·lar cambres de conservació i túnels de congelació, que varen solucionar aquest problema. D'aquí deriva que la majoria dels escorxadors industrials adoptessin el nom de frigorífics perquè la novetat era posseir instal·lacions per a la conservació de la carn. D'escorxadors, n'havien existit sempre.

Els industrials carnis de la província de Girona estaven agrupats en un Cicle d'Indústries de la Carn lligat al sindicat únic. Llavors els principals fabricants varen tenir la pensada d'agrupar-se per tal de construir un escorxador frigorífic que fos capaç de subministrar-los la matèria primera necessària per a la producció. Així va néixer Frigorífics del Ter SA, una entitat en què participaven com a socis els fabricants més importants del sector: Esteve Espuña, Jamones Noel, Casademont, Carlos Colomer, Puigvert, Boadas, Josep Gou, Casaponsa, Aulet i molts d'altres. Fou una iniciativa única, fruit d'una entesa entre fabricants que eren competidors però que tenien una necessitat comuna: el subministrament regular de matèria primera. És de les escasses vegades que els industrials d'un sector gironí han creat una empresa comuna.

Els promotors adquiriren uns solars al final del poble de Salt, en un lloc que era pràcticament un descampat. Allí edificaren i instal·laren una industria modèlica, que donava feina a més de dos-cents treballadors del poble. Una formidable injecció de moral, al mateix temps que les tèxtils anaven plegant. Es va escollir com a gerent una persona que regentava una petita fàbrica a Salt, Ramon Compta, i que per tant, no estava lligat a cap de les grans empreses propietàries. Era una persona cordial, raonable, entesa, que va plantar arbres a l'entorn de l'escorxador per tal de proporcionar-li un bon oreig. Va regentar aquella activitat durant tota la seva vida laboral amb molt de seny, i cal dir que Frigorífics del Ter va complir amb escreix els propòsits dels seus fundadors.

Després, com sol passar sovint en aquests casos, els canvis en les empreses inicials varen motivar que la societat anés canviant de mans. Finalment, l'empresa anava davallant, fins que una decisió de la propietat actual en va decidir la venda i el tancament. Allò havia de transformar-se en una macrourbanització; però de moment tot anirà a terra, i va per llarg. La crisi immobiliària va arribar inoportunament, i ho va canviar tot!