Nadal poruc

No és nou d'ara cercar eufemismes per evitar dir-ne Nadal al dia d'avui. L'esnobisme d'esquerra torna a menystenir aquest nom, molt més breu, clar i popular que no pas la locució pedant, forçada i elitista solstici d'hivern. Nadal és un mot senzill, autèntic i universal, arrelat arreu del món. Entre la gent humil de l'Amèrica pobra aquesta festa religiosa renova l'esperança d'una justícia social amb dignitat moral que els missioners de la teologia de l'alliberament i els activistes d'Izquierda Cristiana practiquen amb el seu exemple combatiu. No són respectats ni per l'esquerra casposa ni per la dreta egoista. Celebren el sentit original del Nadal de manera clandestina, revolucionària en entorns dominats pel consumisme capitalista i el lleure hedonista, motivacions alienes a tota experiència espiritual solidària. També molts vivien un Nadal secret, poruc, en la Catalunya iconoclasta del 1936. No fou fins a la darreria del 38, quan el govern basc, democratacristià, s'establí a Barcelona, que sortiren a la premsa tímides referències nadalenques. Luis Marsillach, a La Vanguardia del 6 de gener del 39, en un article dedicat al seu fill Adolfo (futur home de teatre), va gosar posar en el títol Día de Reyes, festa que el fanatisme laic havia substituït per una Semana de la Infancia. Quinze dies abans, el setmanari En Patufet anuncià que el poder ja tolerava Els Pastorets. El poeta republicà Ventura Gassol s'havia refugiat a França, amenaçat per catòlic, tot i que el seu Nadal dels minaires culminava amb uns versos revolucionaris: “Ja pujarem la nit tants cops promesa: / cada palau serà una pira encesa / i cada estel un degotís de sang.” El franquisme també va desnaturalitzar el Nadal, llevant-li tot signe de compromís social. Aquells Nadal porucs ja no els va viure Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer que va morir jove. Els últims versos del seu Nadal acaben amb un Jesús que plora en veure que “posats a taula oblidarem els pobres / –i tan pobres com som–.” Aquests poetes, rebels perquè eren creients, no canviarien el Nadal radical per un cursi solstici d'hivern.