‘Pizzaboy'

A corre-cuita, així que han aparegut els llibres editats i abans de les festes nadalenques, la Fundació Prudenci Bertrana ha procurat presentar cadascuna de les obres guardonades. Queda pendent el recull poètic Camp de Bard, de Ponç Pons, que caldrà estudiar amb quin format es fa atès que difícilment l'autor abandonarà la cabana de Sa Figuera Verda, a la seva Menorca nadiua, per venir al Principat. En tot cas, el premi Prudenci Bertrana, amb La Bíblia andorrana, d'Albert Villaró; el Ramon Muntaner, de literatura juvenil, amb Pizzaboy, de Joan Antoni Martín Piñol, i el Carles Rahola d'assaig amb Traficants d'ànimes, de Gustau Nerín, han tingut ja el seu contacte directe amb el públic gironí, algun d'ells amb col·loqui i tot, que és una participació que als organitzadors els agradaria que se suscités cada vegada. La premsa s'ha fet ressò d'aquests actes excepte en el cas del premi Ramon Muntaner, en què, possiblement per acumulació d'actes a la mateixa hora, els periodistes van haver d'escollir. M'ha sabut greu que hi hagués un autor que tingués, sense voler i per coses de l'atzar, un tractament diferent dels altres i per això vull dedicar-li unes ratlles des d'aquesta secció. Sobretot perquè la presentació, per idea de l'editora d'Estrella Polar, la Patrícia Campana, va tenir la seva gràcia atès que, per fer honor al títol de la narració –Pizzaboy–, van entrar en escena unes suculentes pizzes que van fer les delícies de la jovenalla de la biblioteca Carles Rahola que hi va ficar el nas. S'havia fet a la sala d'aquesta institució i més aviat d'horari per aconseguir reunir-hi públic juvenil. N'hi va haver un nombre suficient perquè l'autor, Martín Piñol, deixés la taula presidencial i es posés davant del públic per motivar els espectadors, explicar-los les bondats del seu llibre i demanar que el compressin. El dia de la festa dels Bertrana Joan Antoni Martín ja va demostrar que no necessitava padrins i que era un showman consumat ficant-se el públic a la butxaca i trencant el ritme, a vegades massa formal, de la festa. En la presentació va revalidar aquesta característica i va aconseguir, fins i tot, que algun jovenet de la primera fila preguntés. Al final, tots vam menjar pizza, recordant les aventures de l'Edu, el protagonista, un vailet que vol ser superheroi i que ho aconsegueix a causa d'un accident ocorregut amb una pizza en ple laboratori de l'institut que li proporciona un poder tan sorprenent com el de disparar formatge fos que li surt espontàniament del propi cos.