Resum del proper any

No em sembla oportú, ja que aquesta és la meva darrera galeria de l'any, opinar sobre el mal rotllo que generen els tècnics (en general) i el responsable (?) polític municipal de Girona dels serveis a les persones, serveis socials i habitatge amb la seva actuació malèvola al sector de Santa Eugènia de Ter. És un tema sobre el qual he anat preguntant públicament des d'aquest forat que omplo de caràcters al llarg de l'any, al qual queden quatre dies (a l'any, sí). Mai cap resposta per escrit. Bé, això no seria notícia. Una trucada personal del regidor és el que em vaig guanyar. Els ciutadans estem acostumats al buit concret i al seu no mullar-se en públic, tret del dia que toca per solidaritat amb la lluita contra l'esclerosi múltiple i, aquell jorn d'estiu, ho fem tots, com no podria ser d'una altra manera. Deixarem per a l'any vinent (s'acosta, s'acosta) baixar al detall del que fan i desfan els serveis socials –més enllà de la maquillada memòria anual– als barris gironins més poblats i apoderats de la ciutat (Santa Eugènia, Can Gibert, Sant Narcís), on la densitat demogràfica és la més elevada de totes, tret de la del Barri Vell pel Temps de Flors.

Disculpeu-me aquesta llarga entradeta per anunciar allò que faré els propers dotze mesos quan encara tampoc no sabem el que farem col·lectivament els propers divuit. Digueu-me agosarat. Digueu-me eugenienc, digueu-me català. Tant se val.

Ara sí. Superats els dos festius autènticament nostrats del Nadal i Sant Esteve (oblidats els blacks viscuts i la negritud de la constitució immaculada), ens queden per davant els Innocents de demà (que poden ser totals depenent de la decisió d'avui a la ciutat que té una ceba per escut), el Cap d'Any (en funció del ning-nang de la catedral), l'1 de l'1 (ep!, que també és Sant Manel; ningú no se'n recorda mai, d'enviar-me un whatsapp; la ressaca té aquestes coses)... i l'Epifania de Reis (finalment, els autèntics i estimats Reis!)... Ara sí, ara ja només em resta felicitar-vos/nos per haver arribat fins aquí sans i estalvis, acompanyats dels vostres/nostres absents (recordats per sempre) i presents (abraceu-los com mai, sense cap vergonya). No sé ni sabem el que ens portarà el viatge compartit vers el futur, Marty McFly, però imaginar és gratis i ser valents, imprescindible. Que ningú no escrigui per nosaltres el resum del proper any.