La borsa o la vida
La borsa és tan poc exacta i previsora, com ho són els qui compren o venen
Sortosament, no es parla de suïcidis per culpa de males inversions a la borsa. Jo, que vaig treballar a la Borsa de Barcelona a la dècada dels anys cinquanta, en recordo un, i els més vells em deien, amb noms i cognoms, que llevar-se la vida era relativament corrent abans de la Guerra Civil. Tot això hi hem sortit guanyant. La borsa, aleshores, era un mercat en el qual les operacions es feien en un corro a la sala gòtica de la Llotja de Mar, i els canvis s'apuntaven en una pissarra a mesura que es creuaven les operacions. Aquestes, que podien ser molt importants, es basaven només en la paraula donada en un mercat format per uns 40 o 50 operadors, que s'esgargamellaven amb la seva demanda o oferta d'un títol a un preu determinat. El guirigall era considerable, però al cap d'un temps de formar-ne part, aconseguies entendre el que passava.
En aquestes circumstàncies, la paraula donada era sagrada i de cap manera et podies fer enrere o donar excuses de mal pagador. L'operador que no complia, era foragitat de la borsa. Els suïcidis estaven sempre relacionats amb operacions que comportaven pèrdues serioses, que no es podien cobrir i que tenien el seu origen en acords creuats verbalment. Condemno o més aviat lamento la decisió de deixar voluntàriament aquest món, però valoro molt positivament la paraula donada. Avui no hi ha suïcidis per males inversions, però en canvi sí molts compromisos en els quals el qui l'ha assumit es fa enrere, si pot.
Segueixo poc o molt els moviments de la borsa. No hi he operat mai pel meu compte perquè, quan tenia capital, tenia altra feina a fer, i després tampoc hauria pogut per manca de recursos. Però la segueixo, perquè forma part de la realitat econòmica i és un símbol de la fortalesa i feblesa del que en diem l'economia de mercat o capitalisme, en la qual el valor de les coses es fixa per l'oferta i la demanda. I la borsa és tan poc exacta i previsora, com ho són els homes –i les dones–, que compren o venen. Les persones que la consideren una ciència exacta, que preveu el que passarà en un futur immediat, s'equivoquen lamentablement. En tot cas, la borsa reconeix una tendència quan aquesta ja és reconeguda per tothom. Quan li veu el cul, diu que és femella, diem vulgarment els catalans.
Les operacions a curt termini –les operacions que es fan i es desfan en un període curt– només són recomanables per als professionals o per als qui segueixen les cotitzacions presencialment. Els inversors han d'apostar a mitjà termini, a un o dos anys i, si és possible, que durant aquest temps pensin poc en la inversió i no mirin gaire les cotitzacions. Si ho fan es podrien tornar bojos. Endevinar el futur és impossible. La borsa pot estar afectada per les eleccions generals espanyoles, pel procés constituent català, per la baixa del preu del petroli, per la crisi del deute grec, per la guerra al Mitjà Orient, per l'increment dels tipus d'interès als Estats Units, pel mal humor del gerent d'un important fons d'inversió, que té acidesa d'estómac, i per deu mil raons més. La vida és més valuosa que la borsa.
