Keep calm
La dignitat de Mas
El van insultar de nazi cap amunt. El van considerar boig. El tractaren d'obsessionat. El van ridiculitzar dient que anava de messies. El van acusar de portar un país al precipici. El van fer responsable de la divisió familiar als dinars de Nadal. Li van dir que per culpa seva les empreses estaven fugint de Catalunya. L'han menystingut institucionalment. L'han apartat com a interlocutor polític. L'han vetat internacionalment. L'han portat als tribunals i l'han imputat per delictes que comporten inhabilitació i fins i tot penes de presó. Volien eliminar-lo per la via que fos.
Doncs bé, tots aquests que van protagonitzar alguns d'aquests episodis esmentats són els que ara estan molt preocupats per la dignitat d'Artur Mas i de la presidència de la Generalitat. Sobta veure com al president ara li han sortit guardians de la decència que li diuen, amb la mateixa moralitat falsa, el que és digne i el que no ho és. Són els mateixos que l'han humiliat públicament i que han desprestigiat tant com han pogut el càrrec de president de la Generalitat i tota la institució en general. Aquests. Aquests són els que ara vetllen per la dignitat. Intentar arribar a un pacte entre dues formacions que comparteixen un objectiu comú no és indigne, és democràtic. Precisament el que hi ha és el contrari: una pugna de dignitats: Mas considera que no pot ser president a qualsevol preu i la meitat de la CUP trobaria indigne fer-lo president encara que Mas perdi la dignitat per guanyar-se'n la investidura. Asseure un president al banc dels acusats per haver posat urnes sí que és indigne. Inventar-se un decret per posar Soraya a presidir un acte i així arraconar la màxima autoritat de Catalunya en una cantonada sí que és indigne. Fer una ronda de converses en plena psicosi terrorista post-atemptats de París i marginar-ne el responsable polític d'una policia pròpia que té frontera amb França sí que és indigne. I a més profundament irresponsable.