El factor Iglesias

Un dels motius que més es van argüir –que més van argüir alguns– per avançar les eleccions catalanes abans de les espanyoles va ser el factor Iglesias. És a dir, la possibilitat que Podem tingués una certa, o una gran, importància a Espanya i una part del vot independentista sentís el cant de sirena d'un referèndum incert però reivindicat també des de Madrid. Potser tenien raó. Això ha passat. Podem s'ha configurat com una opció de vot considerable a Espanya i també, o més encara, a Catalunya. Ara aquesta impressió ha pres volada. Vol de gallina, però vol. Iglesias i la seva tropa –amb Ada Colau com a capitana de la tropa aragonesa– han guanyat les eleccions mal dites generals a Catalunya. Això pot ser important al març. A més, el vot popular s'ha decantat del tot cap a l'“esquerra”. Descartat Artur Mas com a candidat que pugui sumar tot aquest corrent, perquè Mas els esmussa les dents i els irrita el fetge, és lògic que tant ERC com alguns dels independents de Junts pel Sí demanen repetir la jugada amb un altre candidat. Raül Romeva, per exemple. L'opció permetria repetir l'estratègia unitària però deixaria, per fi –per fi per a alguns–, l'hegemonia del procés en mans de l'“esquerra”. La possibilitat desperta dos dubtes. En primer lloc, la reacció de Convergència i d'una part del seu electorat. I segonament, la deriva cap a posicions sobiranistes perquè les majories potser ja no serien clarament independentistes. Vénen canvis, senyors de les diades!