De set en set
Puigdemont és el punter
Finalment, en poc més de vint-i-quatre hores, l' impossible ha esdevingut possible i s'ha acomplert la dita segons la qual la política pot materialitzar les idees. Si més no, ha fet realitat el pacte necessari per continuar el procés i cal esperar que també ho farà amb l'estat propi. Celebrem-ho perquè l'alegria carrega energies i les necessitarem per fer el feixuc i llarg camí que ens espera. Feixuc per la previsible complexitat de gestionar el pacte entre la CUP i Junts Pel Sí i pels obstacles que l'Estat i els unionistes desplegaran: ofegament econòmic de l'administració catalana, pressió política, policial i judicial fins a les màximes conseqüències i utilització de tots els recursos mediàtics al seu abast per difamar i desacreditar la majoria parlamentària sobiranista i per abraonar sobre Catalunya l'opinió popular d'arreu d'Espanya. Hi haurà espès i menut i és molt possible que aquesta pressió faci inviable que en 18 mesos puguem liquidar la legislatura i encetar-ne una altra de constituent. L'acord d'investidura i de govern ha convertit Carles Puigdemont en el punter que calia per a obrir pas i dono fe que, si depèn d'ell, completarà el recorregut fins a clicar la desconnexió final. Però no depèn només d'ell: la legió sobiranista ha de demostrar si s'ha desanimat i emprenyat per les dificultats, les contradiccions i els enrocaments de tres mesos de negociacions o si està disposada a posar-se darrere el punter per donar-li tota la força que li cal per fer el recorregut, sigui quin sigui el temps necessari.